Resultats de la cerca
Es mostren 392 resultats
etnoarqueologia
Arqueologia
Estudi de les correlacions presents entre les formes de comportament i la producció de la cultura material en societats contemporànies, utilitzat com a eina per a la comprensió i interpretació de la cultura material descoberta en contexts arqueològics.
patrimoni historicoartístic
Art
Arqueologia
Conjunt d’immobles i objectes d’interès artístic, històric, arqueològic o científic que resten subjectes a una legislació especial per tal que sigui conservada i garantida llur protecció.
arqueozoologia
Arqueologia
Recuperació i estudi de les restes d’animals.
Proporciona informació sobre l’ambient existent en el moment en què les restes foren dipositades i, si procedeixen de jaciments arqueològics, sobre la dieta alimentària i l’economia de les societats del passat
arqueometal·lúrgia
Arqueologia
Estudi de la producció metal·lúrgica de les societats del passat en tots els seus aspectes: primeres matèries, tècniques, organització de la producció.
Hom utilitza principalment l’examen metallogràfic i diferents formes d’espectrometria, complementades amb l’estudi dels processos de producció encara vigents en societats tradicionals actuals
arqueologia experimental
Arqueologia
Mètode de recerca per a verificar, mitjançant reconstruccions experimentals desenvolupades sota condicions controlades, les hipòtesis generades per la documentació arqueològica sobre diferents aspectes de les societats del passat.
L’exemple més conegut és la Butser Ancient Farm Hampshire, Anglaterra, on s’ha reconstruït i posat en funcionament una granja de l’edat del ferro
arqueobotànica
Arqueologia
Recuperació i estudi de les restes de vegetals amb la finalitat d’obtenir informació sobre l’ambient, l’economia i la cronologia absoluta de les societats del passat.
Les seves branques més importants són l' antracologia estudi dels carbons, l’estudi de les fustes, la paleocarpologia estudi de fruites i llavors, la palinologia estudi del pollen i l’estudi dels fitòlits components minerals de les plantes
neàpolis
Arqueologia
En les antigues colònies gregues, nucli urbà (‘ciutat nova’) format fora del nucli antic o paleàpolis.
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…
oceà Àrtic
Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…