Resultats de la cerca

El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges destacats Però…

Autodidacta, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1920 Treballà com a escultor de làpides a Tarragona i Tortosa i, posteriorment, per a una empresa romana com a escultor d’estàtues per a jardins i cementiris Emigrà a Buenos Aires l’any 1950, on s’installà i d’on retornà definitivament a Ulldecona, el 1964 De la seva extensa producció, destaquen la reproducció de la Verge de la Pietat d’Ulldecona 1939, destruïda el 1936, el Sagrat Cor de la façana de l'església de Montroig del Camp 1971 i un bust de Perón per a la Casa Rosada, entre d’altres

És un tàlveg hipogeu de 360 m de longitud Al mateix sistema i vers el S s’obre la cova Simanya Petita

Fou excavada vers el 1925 per F Ponsell, d’Alcoi, i publicada per J San Valero 1950 Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València

És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica Coneguda des del s XVI, fou visitada ja a la fi del s XVIII Fde Zamora, ALaborde, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan s XIX VBalaguer, PBertran i Bros El 1930 fou inaugurat un sistema d’illuminació creat per l’enginyer Carles Buïgas Després de la guerra civil de 1936-39 estigué abandonada durant molts anys El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres s’ha millorat el recorregut, la illuminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades pels…

Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’…