Resultats de la cerca
Es mostren 1960 resultats
Sant Antoni de les Codines
Façana de l’església de Sant Antoni de les Codines
© Fototeca.cat
Capella
Medicina
Antiga capella i hospital de camí ral situats al terme de Centelles (Osona), al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291 l’hospital, amb elements gòtics s XV i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles
el Rossinyol
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua del Vallès Oriental, afluent, per l’esquerra, de la riera de Tenes, format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, al terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s’uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.
Roca-sança
Arquitectura civil
Medicina
Antic hospital i casa d’hostalatge del municipi de Guardiola de Berguedà, a l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà.
Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als s XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del s XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià
Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré
Medicina
Manicomi de la diputació provincial de València, instal·lat a Bétera (Camp de Túria) des del 1972.
És l’antic Hospital dels Folls creat el 1409, que fou traslladat el 1866 a l’antic convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat de València
el Rimal
Curs fluvial (altres)
Afluent de la Muga per l’esquerra que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
la Rierussa
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix vora Masquefa (Anoia), travessa el terme de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i s’uneix, per l’esquerra, a l’Anoia vora Gelida.
el Ricardell
Vista parcial del poble de Biure d’Empordà (Alt Empordà), amb el Ricardell en primer terme
© Fototeca.cat
Curs fluvial (altres)
Afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà, que neix als contraforts meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Darnius (Alt Empordà), i desguassa dins el de Biure, aigua avall del poble.
Ribamala
Curs fluvial (altres)
Torrent i espadat situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a Coll d’Ares.
Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els termes de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll És esmentat des del s XI
Santa Magdalena de Ribalera
Santuari
Medicina
Santuari i antic hospital del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al límit amb els de les Valls de Valira i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena , que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8 000 ha
priorat del Coll de Panissars
Medicina
Priorat benedictí i hospital (Santa Maria del Coll de Panissars) del municipi del Pertús (Vallespir), vora el coll de Panissars, al vessant vallespirà de la serra de l’Albera.
L’alou de Panissars pertanyia a Arles des del 878 sota la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església pels volts de l’any 1000 Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars , amb una funció hospitalera Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del s XVII ja era abandonat i les seves pedres hi ha restes de l’església romànica foren destinades a bastir el fort de Bellaguarda