Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
kanal Ertis Karaganda
Canal de regatge
Canal d’aigua del Kazakhstan, que transporta les aigües del riu Irtyš cap a la ciutat de Karagandy.
cortals del Soquer
Borda
Grup de bordes de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), proper a Sant Miquel d’Engolasters.
bordes de Solati
Borda
Grup de bordes del municipi de Sort (Pallars Sobirà), al vessant oriental del coll de Solati
, a la capçalera del barranc de la Bastida, dins el terme d’Olp.
bordes de Sacrots
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), damunt el poble.
bordes de Sacòsta
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), a l’esquerra del riu de Bausén, aigua amunt del poble.
bordes de Mereig
Borda
Petit grup de bordes de la parròquia de Canillo (Andorra), en un coster, al vessant meridional del pic de Casamanya.
bordes del Seix de Gurp
Borda
Grup de bordes del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Gurp de la Conca.
canal d’Aragó i Catalunya
El canal d’Aragó i Catalunya al seu pas per un aqüeducte prop dela vila de Tamarit (Llitera)
© Fototeca.cat
Canal de regatge
Canal que rega la baixa Llitera i les altres terres del sector més occidental de la Depressió Central Catalana, situades entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana i el Segre, al S de la serra de la Gessa.
Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca amb un cabal de 35 m 3 per segon passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon Continua parallel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de la Mola i de…
Virós
Antic poble
Borda
Grup de bordes i antic poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), al S del terme, a 1.250 m alt., al vessant de l’esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l’any 839
bordes de Tressó
Borda
Grup de bordes del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), a la capçalera del torrent de Tressó
, afluent, per la dreta, del Romadriu.