Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Charlie Hebdo
Revista
Comunicació
Revista satírica francesa.
Fou fundada el 1969 amb el nom de Hara-Kiri i des de l’inici destacà per una gran causticitat, que feu de l’ordre establert, sobretot la política i la religió, el blanc de les seves sàtires El 1970 fou suspesa per la publicació d’un fals anunci de mort del general De Gaulle Represa pocs mesos més tard amb el nom actual, entre el 1981 i el 1992 se n’interrompé la publicació L’any 2006 reproduí les portades de la revista danesa Jyllands-Posten amb la caricatura de Mahoma, fet que li valgué dures crítiques de sectors musulmans Acusada de racisme pels imams de París, els…
joc de marca
Comunicació
Videojoc produït o promogut per una marca en què l'escena està protagonitzada per aquesta marca.
màrqueting de continguts
Màrqueting
Comunicació
Estratègia de màrqueting consistent a crear i difondre continguts rellevants per al públic objectiu d'una marca, amb la finalitat de captar la seva atenció i mantenir o crear una comunitat afí a la marca.
És màrqueting de continguts, per exemple, la creació al web d'una empresa de roba infantil d'un espai amb informació sobre l'evolució i la cura dels infants, o, en el cas d'una empresa de llet, l'obertura d'un canal de vídeos a Internet amb informació sobre la llet i amb receptes i consells de cuina en què s'utilitzi aquest producte
Llotja de Lleida
Arquitectura civil
Edifici d’us públic polivalent de la ciutat de Lleida, situat a l’àrea de l’antic Mercat Central de Fruites del barri de Pardinyes, a la riba del Segre.
El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és situat al…
palau de Pedralbes
El palau de Pedralbes
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Finca situada al barri de Pedralbes, a Barcelona.
Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer , que passà a dir-se torre Güell El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi , encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig 1920-25, esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts…
Palau de la Música Catalana
Sala de concerts del Palau de la Música Catalana
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici destinat a auditori construït entre el 1905 i el 1908, a Barcelona, al barri de Sant Pere, obra de Lluís Domènech i Montaner.
Fou construït a iniciativa de l’ Orfeó Català , entitat propietària de l’edifici, que hi té el domicili social i les diverses dependències, de les quals destaquen la biblioteca i l’arxiu Juntament amb el Gran Teatre del Liceu i, des del 1999, l’ Auditori , és el centre de la vida musical barcelonina —concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals— tant de música universal i catalana culta com de cançó popular Fins a la construcció de l’Auditori fou la principal sala de concerts de Catalunya També s’hi han celebrat festivals de jazz , actuacions de cantants i grups de música popular,…
hostal de les Moreres
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), en el camí de Tremp al de coll de Comiols, a la dreta del riu de Conques, dins l’antic terme de Covet.
Deixà de funcionar en la dècada del 1950 En desús i enrunat, fou enderrocat al tombant del segle XX
La Cercadilla
Arquitectura civil
Palau romà de la ciutat de Còrdova.
Construït al final del s III sobre una villa suburbana de l’època de l’alt Imperi, estava estructurat a partir d’una gran exedra semicircular entorn de la qual es disposaven radialment diferents construccions de planta basilical —similars a l’aula palatina de Trèveris— amb absis tricònquids Les grans dimensions del conjunt i els models en què s’inspira indiquen que es tractava d’un palau imperial Al s VI el lloc fou ocupat per una basílica cristiana, i, posteriorment, per un assentament islàmic
Yesa
Arquitectura civil
Embassament
Pantà al curs mitjà del riu Aragó, al límit amb Navarra, al peu de la serra de Leyre.
Té una capacitat de 470 milions de m 3
l’Hostal del Vilar

La tradicional fira de l’Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès (Osona)
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal de camí ral, situat en una collada del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), sota la muntanya dels Munts, en un indret travessat per antics camins ramaders i per la moderna cruïlla de carreteres que enllacen el Lluçanès amb el Ripollès i la plana de Vic.
Antiga masoveria de la masia del Vilar de Sant Boi , fins el 1965, és una masia de tipus basilical que té a la llinda la data de 1756 S'hi celebra una tradicional fira de bestiar el 28 de setembre, en l’època que els ramats de les contrades pirinenques i subpirinenques baixen a hivernar a les zones, més càlides, de l’interior La fira se celebra en camp obert, i l’hostal li ha donat el nom de fira de l’Hostal del Vilar
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina