Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sant Genís Sacosta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Amer (Selva), al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al s XVII era lloc reial
Preixens
Despoblat
Despoblat del terme de Castelldans (Garrigues), a la vall del riu Set.
Esmentat a la fi del s XII, el lloc era poblat a mitjan s XIII pertanyia al monestir de Poblet
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
la Cova
Despoblat
Despoblat i antic terme agregat al municipi del Cogul (Garrigues), a la vall del riu de Set, al límit amb el terme d’Albagés.
Corregó
Despoblat
Despoblat del municipi de Vinaixa (Garrigues), al límit amb el de Vimbodí (Conca de Barberà).
Gisperta
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Castelldans (Garrigues), al sud-est del poble.
els Castellots
Despoblat
Despoblat i antic terme incorporat als municipis de les Borges Blanques i de la Floresta (Garrigues).
L’església fou agregada a la parròquia d’Arbeca Fou poble de contribució de Lleida
Montmellet
Despoblat
Despoblat del municipi del Soleràs (Garrigues), a l’E del poble, vora la riera de Montmellet, que s’uneix dins el terme de Granyena de les Garrigues a la riera de Vallmajor.
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), centrat per l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.
El lloc és esmentat ja el 898