Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Sant Jordi
Antiga fortificació
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila de Piera (Anoia).
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar
la Rimbalda
Antiga fortificació
Antiga fortificació i possessió del municipi de Pontons (Alt Penedès), al límit amb el de Querol (Alt Camp), situat a 791 m alt., al S de la serra d’Ancosa.
Pertanyia al monestir de Santes Creus Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització
fluviòmetre
Hidrologia
Aparell que registra automàticament els canvis de nivell d’un riu, d’un embassament, d’un llac, etc.
Consisteix en un estilet que, accionat per un flotador, dibuixa una gràfica sobre un tambor que es mou per mitjà d’un aparell de rellotgeria Avisa també d’una manera automàtica quan el nivell arriba a un valor determinat
Acrocorint
Vista de les muralles construïdes pels venecians al voltant de l’acròpolis d’Acrocorint
orientalizing (CC BY-NC-ND 2.0)
Antiga fortificació
Temple
Nom donat a l’acròpolis de l’antiga Corint, on han estat fetes excavacions que, juntament amb les de la necròpolis, han contribuït a l’establiment de la cronologia de les ceràmiques gregues preàtiques.
banquisa
Geomorfologia
Hidrologia
Banc de glaç que es forma per congelació de l’aigua superficial dels oceans polars.
A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m
gel de fons
Hidrologia
Geomorfologia
Gel situat sota la superfície de l’aigua, independentment del seu procés de formació, que es troba adherit al fons o a un cos submergit, especialment a la vegetació aquàtica.
gel en crosta
Hidrologia
Geomorfologia
Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l’aigua i s’ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.
Sota pressió, les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats Es pot distingir entre el gel en crosta fosc , de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar , de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar
gel en galetes
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de fragments de gel de forma aproximadament circular, d’entre 30 cm i 3 m de diàmetre i 10 cm de gruix, amb les vores aixecades pel xoc constant d’aquests fragments entre ells, que es formen en aigües marines o continentals agitades a partir de gel granulat agregat.
gel en prismes
Hidrologia
Geomorfologia
Capa de gel podrit en un llac o al mar, formada per prismes de gel orientats perpendicularment a la superfície de l’aigua.
Fa un so molt característic quan se separen els prismes de gel que el conformen i repiquen entre ells
gel granulat
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de petits cristalls de gel formats en aigües molt fredes i turbulentes, que suren i són transportats pel corrent.
És la primera etapa de la formació del gel en aigües marines o continentals i, seguidament, es pot transformar en gel greixós Els cristalls de gel granulat són més arrodonits en els primers estadis de la cristallització i progressivament es fan més angulosos