Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Germà Sennen
Botànica
Disseny i arts gràfiques
Edició
Nom amb el qual signà les seves obres el botànic E.M.Granier-Blanc, després impressor de l’orde de la Salle.
El 1904 es traslladà, exiliat, a Catalunya A Barcelona realitzà la millor part de la seva obra botànica preparà un notable herbari, i l’extraordinària Exsiccata Plantes d’Espagne , amb més de 10 000 tàxons destinats a subscriptors especialitzats El 1936 retornà a França És autor de Flore de Catalogne, Additions et comentaires 1917, Catálogo del herbario barcelonés 1918, Plantes d’Espagne 1926-30, La flore du Tibidabo 1931, Catálogo de la flora del Rif Oriental 1933, etc
Pasqual Aguilar i Lara
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter i editor.
Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart
Josep Maria Marès i Roca
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Establert a Madrid, hi impulsà les auques tradicionals catalanes en castellà L’imprès seu més antic que hom ha trobat data del 1842, i una de les seves primeres auques fou la Vida de San Vicente Ferrer 1855 Destaquen una trentena de fulls amb personatges i amb escenes típics de les auques catalanes El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida de la criada buena y la mala, Vida del hombre y la mujer borrachos , etc Les seves auques més reeixides foren les que dibuixaren per ell Ramon Puiggarí, Tomàs Padró, Francisco Ortego i els gravadors Miquel Cavanach, Josep…
Joan Josep Tharrats i Vidal
© Fototeca.cat
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Pintor, escriptor d’art i editor.
Fill de Josep Tharrats i Vilà , es traslladà a Besiers el 1932, on rebé una formació eminentment literària El 1935 s’installà a Barcelona i cursà estudis a l’Escola Massana La Guerra Civil de 1936-39 interrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques Els tempteigs impressionistes inicials esdevingueren progressivament abstractes per influència de Mondrian i Kandinskij El 1946 les seves obres foren fetes de papers retallats, taques i enganxaments El 1947, a l’Institut Français de Barcelona, conegué August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan…
,
Joan Almirall Forasté
Disseny i arts gràfiques
Edició
Periodisme
Periodista i editor que col·laborà a La Renaixença i a La Llumenera de Nova York.
Les seves afeccions teatrals el portaren a reunir una important collecció de peces escèniques en llengua catalana, avui a la Biblioteca de Catalunya
Ottaviano dei Petrucci
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor italià.
Considerat molt de temps l’inventor de la tipografia musical, fou, amb tot, el primer gran impressor musical Les seves obres, avui molt rares, són molt valorades, especialment la seva primera obra impresa, l' Harmonice musices Odecathon 1501
Pere Antoni Capó
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor establert a la plaça de Cort de Palma.
Les seves produccions començaren el 1721 Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany
Georg Coci
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor alemany.
Formant companyia amb Leonhard Hutz i Wolf Appentegger, tingué impremta a Saragossa a la primera meitat del s XVI Entre les seves millors edicions figuren les Constitutiones Synodales 1500 i els Fueros y observancias del reyno de Aragón 1517
Antoine Vérard
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor francès.
Desenvolupà la seva activitat a París almenys entre el 1485 i el 1512 De les seves obres es destaquen diversos llibres d’hores, el Decameró 1485, el Lancelot du Lac 1494, edicions del Roman de la Rose i altres, profusament miniades
Joan Amello
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor de Barcelona.
Consten obres seves del 1601 al 1612, entre les quals, l’edició de La hermosura de Angélica , de Lope de Vega, del 1604, dos anys després de l’edició prínceps, i el tractat De octo orationis partium constructione d’Erasme 1688