Resultats de la cerca

Constitueix el disc visible del Sol, que és el disc lluminós que hom pot observar en condicions normals Té una profunditat d’uns 400 km La temperatura a les regions més profundes és de 7 500°K, però va disminuint, fins que arriba a un valor de 4 700°K a les regions més externes Les zones més profundes de la fotosfera es mesclen amb una regió d’una gran opacitat on predominen els moviments convectius, anomenada zona convectiva Sol La superfície no pertorbada de la fotosfera té una estructura granular, els elements de la qual són uns polígons o celles de…

Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…

El seu astre principal, α Canum venaticorum , anomenat també Cor Caroli , és un sistema binari situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen magnituds aparents 2,80 i 5,39, respectivament Conté un gran nombre de galàxies i, especialment, un cúmul de galàxies molt important

Conté 129 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud L’astre principal, α Piscis , anomenat al-Riša pels àrabs, és un sistema doble situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen unes magnituds respectives de 4,33 i 5,23 i pertanyen al tipus espectral A2 Dins els límits de la constellació hi ha el primer punt d'Àries

Aquest subcamp de la física solar es desenvolupà a partir del 1961 Inicialment hom creia que les oscillacions solars eren una resposta directa de la fotosfera solar a les turbulències que apareixien a la regió on el transport radiatiu d’energia esdevenia convectiu L’any 1970, RKUlrich va provar que l’origen de les oscillacions era més profund, que en realitat eren ones acústiques generades a l’interior del Sol i atrapades a la seva atmosfera Avui en dia hom sap, gràcies a les primeres dades recollides per l’observatori espacial SOHO, que per…

Conté 62 astres visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les tres primeres magnituds i només n'hi ha un de la quarta L’estel principal, α - Vulpeculae , és un gegant vermell de magnitud visual 4,63, situat a una distància de 270 anys llum

Conté 195 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són tres astres de tercera magnitud Una característica important d’aquesta constellació és que és travessada per una de les regions més brillants de la Via Làctia La constellació de la Vela era considerada antigament com una part de la constellació d' Argo

Hi ha nombroses publicacions d’aquests tipus, cadascuna de les quals es caracteritza pels astres de què tracta i per l’objectiu al qual són destinades Així, per exemple, han estat elaborades taules de planetes i satèllits on hi ha indicades les posicions d’aquests astres, referides a un sistema de coordenades rectangulars o semipolars i a intervals de temps ben determinats N'hi ha que es refereixen a un cos celeste prou important la Lluna o Mart, per exemple, i en aquest cas solen ésser més detallades Hi ha també taules relatives a fenòmens astronòmics, com ara…

Foren usades per Flamsteed per a substituir l’antic costum de buscar figures imaginàries a l’esfera celeste A la pràctica, l’observador troba constantment noves alienacions