Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
molí de Tafalla
Molí
Antic molí del municipi de Cubells (Noguera), al S del terme, al límit amb el de Montgai, a l’esquerra del Sió.
molí de Sant Andreu
Molí
Molí i petit territori del municipi de Xàtiva (Costera), enclavat en el de Vallès de la Costera, a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
Puigbacó
Masia
Molí
Masia i molí del municipi de Torelló (Osona), a l’extrem septentrional del terme, prop del riu Ges.
És esmentada ja al s XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 1230 Una branca foren ciutadans de Vic al s XIV
Galobardes
Masia
Molí
Masia i molí del municipi de Prats de Lluçanès (Lluçanès), al S del terme, prop de l’església de Santa Llúcia de Galobardes, també anomenada Santa Llúcia de Quer.
molí de Llobateres
Molí
Molí del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès), situat a la dreta del riu de Tenes, aigua amunt de Sant Miquel del Fai.
valor real
Numismàtica i sigil·lografia
Valor de mercat d’una peça monetària o d’un segell.
valor facial
Numismàtica i sigil·lografia
En una peça monetària o un segell, valor indicat per estampació o encunyació i que pot diferir del seu valor real.
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
unça
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó (un duro equivalia a 20 rals).