Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
trescanador
Indústria tèxtil
Nom donat a les màquines o mecanismes emprats per a trescanar.
maneta
Indústria tèxtil
Garrot, especialment el que, en els telers mecànics per a sederia, actua a la part inferior dels calaixos per a donar el moviment a l’espasa.
paraire
Paraire, segons boix popular
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge.
El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i, sembla que la…
túfting
Indústria tèxtil
Procediment modern de gran producció, per a fabricar catifes.
Unes agulles introdueixen el fil de pèl a través d’un fort teixit de fons El fil resta formant unes bagues, no lligades amb el teixit de fons, en una de les seves cares La fixació de les bagues és feta aplicant una capa de làtex de cautxú al revers de la catifa Hom pot tallar les bagues per a formar el pèl Amb aquest procediment també es fabriquen vànoves i roba per a la llar
torn de filar
Indústria tèxtil
Aparell emprat per a filar, o per a debanar el fil d’una madeixa, que consistia en un rodamot, muntat en un pla vertical damunt un peu, que transmetia el moviment a una noueta, muntada en un fus que, així, girava a una gran velocitat.
Hom emprava el fus per a filar, i el fil obtingut s’enrotllava en un canó, una bitlla o un rodet, enfilats en el mateix fus
moqueta
Indústria tèxtil
Teixit fort, semblant a un vellut per ordit, usat per a fer catifes, sacs de mà, com a tapisseria, etc.
La variant més comuna és formada per dos fils d’ordit de cotó de dos o tres caps, que formen el teixit de base, per tres fils d’un segon ordit d’estam de dos caps que formen les bagues, i per tres fils, alternats entre els de llana, d’un tercer ordit de cànem o jute que fan unes bastes en el revés La trama és tota de lli, jute o cànem, i lliga amb els tres ordits
ecartament
Indústria tèxtil
Distància, d’eix a eix, a què hom disposa els corrons estriats dels trens d’estiratge de les màquines de filar.
L’ecartament ha d’ésser proporcional a la llargària de les fibres que hom treballa per tal que pugui ésser estirada, sense malmetre-la, la metxa que hom fila
fus
Indústria tèxtil
Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.
En els torns de filar , és impulsada per un pedal En les modernes màquines de filatura el fus té la mateixa finalitat, però és d’acer, va sostingut per coixinets o bolets o cilindres i el conjunt va muntat en sistemes amortidors de les vibracions i compensadors de desequilibris, a fi de permetre unes velocitats de rotació més grans La impulsió té lloc per mitjà de corretges, cintes, fricció o engranatges