Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pla d’Era Cigalèra
Calma
Calma (2 126 m alt.) del terme de Bausén (Vall d’Aran), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany d’Era Cigalèra
.
Colosseu

El Colosseu
anpalacios (CC BY-NC-ND 2.0)
Amfiteatre
Gran amfiteatre de Roma, edificat en temps dels Flavis.
Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades exteriors…
calm Colomer
Calma
Calma (2 802 m alt.) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran (Baixa Cerdanya), entre els termes de Talltendre, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l' estany de calm Colomer , l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer , desguassa al Segre a través del riu de la Llosa
amfiteatre d’El-Djem
Amfiteatre
Amfiteatre romà de la ciutat d’El-Djem, al wilāya de Mahdia (Tunísia).
Construït entre els anys 230 i 238, fou una de les grans construccions de la ciutat romana de Thysdrus Amb capacitat per a 30000 espectadors, fou el més gran de l’imperi Romà després dels de Roma 45000 espectadors i Càpua 40000 espectadors, amb unes mides similars 148 m de llarg per 122 m d’ample i una alçària de 36 m Disposava de tres pisos o plantes, amb arcades, i de dues galeries en forma de creu a sota L’arena mesurava 65 × 39 m És ben conservat i des del 1979 és protegit com a patrimoni de la humanitat
el Motllat

Vista dels Motllats des de Capafonts (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Calma
Calma de les muntanyes de Prades, de l’alineació de la Mussara, esglaonada damunt el Camp de Tarragona, al municipi de Capafonts (Baix Camp).
Ocupa uns 6 km en direcció N-S i 3 km en direcció E-W, i l’altitud depassa el miler de metres És formada per un capell de calcàries i de margues juràssiques del Liàsic i cretàcies, damunt un sòcol paleozoic de llicorella
pla de Calm-agra
Calma
Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’W, i els pics de la Llosa (2 503 m) i de Rocacolom (2 502 m), a l’E.
Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter terme de Setcases, al Ripollès de la vall de la Tet terme de Mentet, al Conflent És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera