Resultats de la cerca

Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades exteriors…

Construït entre els anys 230 i 238, fou una de les grans construccions de la ciutat romana de  Thysdrus Amb capacitat per a 30000 espectadors, fou el més gran de l’imperi Romà després dels de Roma 45000 espectadors i Càpua 40000 espectadors, amb unes mides similars 148 m de llarg per 122 m d’ample i una alçària de 36 m Disposava de tres pisos o plantes, amb arcades, i de dues galeries en forma de creu a sota L’arena mesurava 65 × 39 m És ben conservat i des del 1979 és protegit com a patrimoni de la humanitat

Iniciat com a bisetmanari, és la publicació periòdica més antiga de Catalunya després del Diari de Vilanova Publicat ininterrompudament des de la seva fundació, en diverses etapes ha estat escrit en castellà entre d’altres, durant el franquisme o ha adoptat una fórmula bilingüe Durant les guerres de Cuba  arribà a tenir un corresponsal a l’illa que mantenia informats els nombrosos habitants de Sitges i el Garraf que hi tenien familiars emigrats El seu fundador fou Josep Soler i Cartró El 1942 la direcció passà al seu fill Josep Soler i Tasis, i el 1955, al seu net, Josep Manuel Soler i Soler…

Obra gairebé personal de Francesc Benages, impressor, contenia informacions de l’actualitat catalana a Amèrica, del Principat i articles literaris

Fou administrat sempre per Joan Manalt

De caràcter satíric, humorístic i anticlerical, aconseguí una gran popularitat a Mallorca Durant la Dictadura hagué d’aparèixer sota diferents noms Pitos y Flautas gener-desembre de 1928, Cultura gener-desembre de 1929 i Copeo gener-desembre de 1930

Figuraren en la redacció, entre altres, José Alberola, Ramon Suñé, Patricio Navarro, Miguel Jiménez, Jaume R Magrinyà, etc Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques l’organització específica “universalista”, el sindicalisme i el cooperativisme Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb La Protesta i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot amb la seva…

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…

Vingué a ésser l’òrgan del partit republicà radical i d’Alejandro Lerroux a les Illes, i combaté especialment els republicans que acceptaren el reformisme de Melquíades Alvárez A més de Julià, Josep Antoni Palmer i Antoni Marroig i Bauzà foren els redactors més regulars

Continuà l’orientació de Solidaridad Proletaria i fou l’expressió de la reacció sindicalista davant els intents de crear un moviment obrer explícitament anarquista per part de DAde Santillán des de La Protesta de Buenos Aires i de MBuenacasa des d' El Productor de Blanes i Barcelona Entre els seus redactors i collaboradors cal esmentar AArnó, RMolist, JPeiró, ÁPestaña, CPiñón, ÀAbella i MPérez Óptimo