Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
farga de Rossell
Farga
Antiga farga de la parròquia de la Maçana (Andorra), a la dreta de la ribera d’Ordino, aigua amunt de la confluència amb la riera d’Erts.
farga de l’Areny
Farga
Antiga farga, una de les cinc més importants d’Andorra, situada a 1 268 m d’altitud, a la dreta de la ribera d’Ordino, aigua avall i dins la parròquia d’Ordino.
El 1872 produí 96 t de ferro Utilitzava mineral procedent de les mines de Ransol Actualment és una serradora
la Farga d’en Bosc
Veïnat
Farga
Veïnat i antiga farga del municipi de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), vora la riera de Sant Llorenç, aigua avall de la vila.
la Farga d’Avall
Veïnat
Farga
Veïnat i antiga farga del municipi de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), a l’esquerra de la riera de Sant Llorenç, aigua avall de Sant Llorenç de Cerdans.
la Farga de les Armes
Veïnat
Farga
Veïnat i antiga farga del municipi de Reiners (Vallespir), a la dreta del Tec.
la Farga de Galdares
Hostal
Veïnat
Farga
Veïnat i antic hostal i farga del municipi de Serrallonga (Vallespir), a la vall de Galdares
.
la Farga
Veïnat
Farga
Veïnat i antiga farga del municipi de Queralbs (Ripollès), a la dreta del Freser, aigua amunt del poble.
Al començament del s XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga , que aprofita l’aigua de la central del Freser
la Farga de Dalt
Veïnat
Farga
Veïnat i antiga farga del municipi de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), al sud del cap municipal.
Joventut
Portada del primer número de Joventut , obr a d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari —subtitulat periòdic catalanista
— publicat a Barcelona del 15 de febrer de 1900 al 31 de desembre de 1906, sota la direcció literària de Lluís Via i l’artística d’Alexandre de Riquer.
Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…