Resultats de la cerca

Correntment hom empra bé i cosa com a sinònims, però aquesta sinonímia resulta incorrecta si hom inclou dins els béns tant les coses com els drets, els crèdits, etc És més acceptable l’equiparació entre béns i patrimoni, que hom fa en parlar de separació de béns per a designar el règim econòmic matrimonial de patrimonis separats entre marit i muller, bàsic en el dret català

Li és concedida la plenitud dels drets, tant pel que fa a les relacions conjugals com a les paternofilials i a les parentals La família matrimonial s’estructura en l’ordre patrimonial a partir del règim econòmic conjugal, que, a Catalunya, segueix el sistema anomenat de separació de béns, i del règim successori, que, en el dret català, es fonamenta en la institució de l'hereu

Comunitat rural de vida, de béns i de treball, sota un únic cap familiar kućegospodar, starješina, domačin , constitueix la base del dret familiar El cap és elegit anualment per tots els majors de divuit anys, i presideix el consell družina

Es doctorà a la Universitat de Madrid en dret 1948 i en ciències econòmiques 1956 Catedràtic d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Valladolid 1956-58, i posteriorment d’hisenda pública i dret fiscal de la Universitat Complutense de Madrid 1958-78, i d’economia aplicada de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia UNED 1978-90, simultàniament a la carrera acadèmica desenvolupà una intensa activitat en institucions dedicades a les finances públiques i feu una breu però fonamental aportació a la política espanyola els darrers anys del franquisme i a l’inici de la…

La seva presència informa l’activitat normativa dels poders públics i l’orientació de les polítiques públiques, però no generen drets subjectius sense la interposició d’una llei Els principis rectors, generalment de contingut social i econòmic, es troben inclosos en el sistema constitucional espanyol en el Capítol III del Títol primer de la Constitució espanyola del 1978 i, a Catalunya, amb relació als poders públics catalans, en el Capítol V del Títol I de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

Giren al voltant de tres variables la submissió o no de l’aparell estatal al dret com a mecanisme per a assegurar el respecte a un àmbit d’activitats personals i socials lliures d’ingerència estatal la participació o no del poble en la gestió i el control del poder públic estatal i la intervenció o no de l’estat en l’ordre econòmic i social amb l’objectiu o no de garantir unes condicions de vida mínimes per a tots els ciutadans