Resultats de la cerca

Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya…

Escriví Atlante español , descripció geogràfica i històrica d’Espanya en tretze volums 1786-89, dedicada en gran part als Països Catalans i amb gravats de les poblacions principals

Militant polític de l’ala liberal ja des dels anys 1820-23 Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes collectius del bienni Diputat a les corts constituents, president de les mateixes…

Vuitè comte de Galve Fou virrei de Nova Espanya 1688-96 Durant el seu virregnat, reprimí una rebellió popular a la capital, motivada per la fam 1692, refermà la presència espanyola a Nou Mèxic i dirigí la lluita contra els francesos a Louisiana i a la Hispaniola

Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d’hisenda Felip V el creà el 1702 reial despatx del 1703 marquès de la Floresta marquesat de la Floresta i el 1709 fou fet gran d’Espanya a títol personal Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià

El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel

Primer marquès de Cornellà 1889 A partir del 1873 fou quatre vegades degà del Collegi d’Advocats presidí l’Ateneu Barcelonès 1874, el Primer Congrés de Jurisconsults Catalans 1881 i l’Acadèmia de Jurisprudència Elegit senador el 1885, ocupà, entre altres càrrecs públics, el de president de la diputació de Barcelona 1875-78 Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català És autor d' Influencia del estado social sobre la legislación 1883

Demòcrata i republicà, fundà i dirigí el setmanari El Iris del Pueblo en la primera època 1855-56 Collaborà a l’Ateneu Balear 1863 Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865 Amic de Castelar, fou membre de la Junta de Govern de les Balears octubre del 1868 Fou cònsol d’Espanya a Alexandria novembre del 1868 i governador civil d’Almeria abril del 1870 Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, escriví Poesías 1868 i el fullet Una preocupación mallorquina 1877, on combaté les posicions de Josep Taronjí sobre la qüestió xueta

Format per representacions patronals i obreres, era encarregat de la resolució de totes les qüestions de salaris i de condicions dels contractes de treball, tant en la indústria com en l’agricultura el president, en cas de no haver-hi acord entre les parts, era nomenat directament pel ministeri Els anarcosindicalistes no l’acceptaren, i això provocà conflictes difícils al Principat, com el del port de Barcelona els mesos de juny-juliol del 1931 Tanmateix, hi hagué 14 jurats mixts a la província de Barcelona, que el 1932 pronunciaren 2200 judicis, i el 1933, any en què la jurisdicció laboral…

De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de…