Resultats de la cerca
Es mostren 747 resultats
torre Luengo
Aspecte de la torre Luengo
© Carolina Latorre Canet
Torre
Torre situada a uns 2 km d’Alginet (Ribera Alta) que centra una antiga gran masia de la partida de l'Horteta.
Construïda a la segona meitat del segle XIX, aquesta obra civil comparteix estil amb altres obres coetànies de l'alta burgesia valenciana Té set plantes, amb una habitació cadascuna La torre acaba en una terrassa plana on hi ha una estructura metàllica que conté una campana Les finestres són de maó, i d'arc escarser a les cares S i E, i en totes les cares dels dos últims cossos Algunes tenen reixes de ferro forjat, i les de la penúltima planta tenen un balcó Exempta, hi ha la masia del segle XVIII, amb capella El 1861 consta com a propietat de Juan Baltasar Luengo, que va introduir el conreu…
torre del Torn
Torre
Antiga torre de defensa de la costa, bastida damunt un illot, al peu del coll de Balaguer, dins el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
torre de la Sal
Torre
Antiga torre de defensa de la costa del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), al sector meridional del terme, prop de la qual s’ha format el barri de la Torre de la Sal
.
torre de Pola
Torre
Antiga torre de la Costa Brava, dins el terme de Tossa (Selva), que s’aixeca en un promontori damunt la punta de Pola, que separa la cala Giverola, al N (on hi ha una urbanització), de la cala de Pola i cala Bona, al S.
Covet
Torre
Despoblat
Despoblat i antiga torre de Covet,
prop de Salgar, al terme de Valldellou (Llitera).
L’antiga pàrròquia Santa Maria era de la jurisdicció de l’arxiprestat d’Àger
torre de Cap del Riu
Torre
Antiga torre de defensa, construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona a l’esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577.
Destruïda durant les guerres dels Segadors 1641 i 1651 i de Successió 1705, fou refeta cada vegada, la darrera el 1713, amb baluards El 1848 hom hi installà un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola
mevlevi
Religió
Membre d’una orde sufí fundada pels deixebles del poeta sufí Jalāl al-Dīn RūmD el s. XIII.
Se’ls coneix també com a dervixos dansaires o giradors, per com executen la dansa meditació dita sema , en què ballen girant sobre ells mateixos Tenen el centre a la ciutat turca d’Iconi Durant l’imperi Otomà, l’ordre mevlevi cultivà, a banda de l’ordre espiritual, l’excellència cultural i artística Es considera que són progressistes i liberals
cristianofòbia
Religió
Manifestació contrària i violenta envers persones de confessió cristiana o interessos cristians que són perseguits i discriminats per la seva fe.
Té una estreta relació amb la radicalització d’alguns sectors del món musulmà i el xoc d’ambdues confessions en països de tradició islàmica En països d’arrel cristiana, s’utilitza per a denominar els corrents ideològics, culturals i polítics que pretenen reduir el cristianisme a l’esfera de l’entorn privat
maskil
Religió
Seguidor del moviment Haskalà, la denominada il·lustració jueva.
El seu exponent més destacat fou el filòsof Moses Mendelssohn Aquest moviment s’oposava al hassidisme i també a la llengua ídix, que consideraven un argot Atemorí els hassidistes, perquè es consideraven una amenaça a les tradicions jueves Mendelssohn volgué que tot allò que era jueu s’assimilés a les ciutats adoptant les llengües a les grans ciutats conjuntament amb l’hebreu, i que el jueu s’instruís a través dels llibres de filosofia, ciència, literatura, religió, etc
consell pontifici
Religió
Institució consultiva de la cúria romana, integrada per clergues i laics, que aborda aspectes concrets de la doctrina o del govern de l’Església catòlica i proposa accions pel que fa al cas.
Assessora el papa i alguns òrgans eclesiàstics, i n'hi ha diversos, segons la temàtica que desenvolupen i per a la qual han estat creats La seva estructura, la seva existència i el seu funcionament depenen directament de l’autoritat papal