Resultats de la cerca

Comporta l’atròfia i la hipofunció de les glàndules endocrines sota la seva influència Les causes més importants són la necrosi isquèmica hipofisària per xoc hemorràgic posterior al part malaltia de Seehan i la destrucció hipofisària produïda per tumors cromòfobs, per craniofaringiomes, per granulomes infecciosos i per traumatismes cranials Es manifesta per adinàmia, pallidesa, anhidrosi, hipotensió arterial, fred corporal, amenorrea i apatia El tractament és de tipus substitutiu hormonal

És caracteritzat per una infiltració del teixit subcutani i per una substància gelatinosa que produeix un edema dur que no deixa marca si hom el pressiona i que és més evident a la cara, al coll, a la fossa supraclavicular i a la porció distal de les extremitats Els signes i símptomes més freqüents són feixuguesa, apatia, edema de les parpelles, sensació de fred, suor escassa, macroglòssia, cardiomegàlia, pallidesa, pèrdua de memòria, etc

És bastant freqüent Les causes que poden conduir a una situació d’aquest tipus són diverses pèrdua de grans quantitats de suc gàstric en operats d’estenosi pilòrica o d’una afecció biliar alcalosi hipoclorèmica i alcalosi hipopotassèmica, administració de diürètics mercurials o del tipus de la clorotiazida, tractament amb grans quantitats de bicarbonat i llet, etc Els signes característics són la bradipnea, l’apatia, les convulsions i les alteracions electrocardiogràfiques típiques de la hipopotassèmia El tractament consisteix en l’administració de solucions aportadores d’anions…

L’origen pot ésser una malaltia primitiva de la tiroide, com la tiroïditis de Hashimoto hipotiroïdisme primari una hipofunció de la hipòfisi o de l’hipotàlem, encara que el quadre pot aparèixer després de l’extirpació quirúrgica de la glàndula o d’un tractament amb iode radioactiu L’aspecte del pacient es caracteritza per la fàcies mixedematosa, amb la pell gruixuda, edematosa i seca les parpelles inflades, alopècia, apatia, somnolència, llengua grossa i parlar lent i greu Hi ha, a més, cardiomegàlia, reflexos lents, restrenyiment, hipersensibilitat al fred, menorràgia i anèmia…

Segons la dosi i l’estat psíquic del subjecte es poden ocasionar situacions d’eufòria, allucinacions plaents sovint eròtiques, sensació d’allargament del temps, sensació d’embriaguesa i també estats de confusió i ansietat i, inclusivament, deliris i exacerbacions de malalties mentals preexistents com l’esquizofrènia Pot alterar-se la coordinació psicomotriu i ésser afectada la conducció de vehicles i el maneig de màquines la memòria minva i l’aprenentatge s’alenteix A tot això poden afegir-se alteracions vegetatives com hipotensió, hipotèrmia, bradicàrdia i depressió respiratòria La…

Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…