Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
apnea
Patologia humana
Suspensió més o menys prolongada de la respiració.
La seva causa més comuna és la hipocàpnia, produïda per la hiperventilació forçada que segueix un exercici violent
apneic | apneica
aura
Patologia humana
Conjunt de trastorns, de durada molt curta, que precedeix les crisis de certs estats neuropsíquics ( epilèpsia, histèria, etc)
.
Presenta una gran complexitat de símptomes apnea, parestèsies, fotòpsies, allucinacions olfactòries i gustatòries, accessos de calor i de fred, dolors ovàrics, trastorns de la consciència, etc
respiració de Cheyne-Stokes
Patologia humana
Varietat patològica de ritme respiratori.
Es caracteritza per un període d’apnea, seguit d’una sèrie de respiracions d’amplitud creixent i unes altres d’amplitud decreixent, per a acabar novament amb una pausa apneica Hom l’observa principalment en la urèmia, en la insuficiència cardíaca congestiva i en tots els processos que cursen amb anòxia del centre respiratori fou descrita per l’escocès Cheyne 1777-1836 i l’irlandès William Stokes 1804-78
obesitat
Patologia humana
Acumulació excessiva de greix, que provoca un augment del pes corporal.
Malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal teixit adipós L’índex de massa corporal IMC, o índex de Quételet, tot i no ésser el millor indicador d’adipositat, és el paràmetre recomanat per la majoria de societats científiques internacionals per a definir l’obesitat S’accepta com a punt de tall per a considerar un individu obès un valor d’IMC de 30 kg/m 2 o superior per a adults sans majors de divuit anys, sense incloure esportistes molt musculats ni embarassades L’obesitat es pot classificar en…
dispnea
Patologia humana
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar.
Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el cos carotidi o…
respiració de Biot
Patologia humana
Tipus de respiració caracteritzada per una sèrie d’alenades curtes seguides de períodes d’apnea llargs i irregulars; és un signe freqüent en pacients amb hipertensió endocranial.
Fou descrita al segle XIX pel metge francès Camille Biot