Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Emil Abderhalden
Biologia
Químic i fisiòleg suís.
Estudià l’estructura de les proteïnes i els mecanismes de la fermentació alcohòlica Editor del Handbuch der biologischen Arbeitsmethoden ‘Manual de les metodologies biològiques’
respiració anaeròbica
Biologia
Qualsevol via catabòlica en què l’energia s’obté de composts orgànics en absència d’oxigen lliure.
La via glucolítica glucòlisi i la fermentació alcohòlica en són dos exemples Altres vies inclouen la fermentació làctica i algunes fermentacions bacterianes, entre els productes finals de les quals hi ha l’àcid propiònic, l’àcid butíric i l’acetona
anion gap
Biologia
Terme utilitzat per a designar l’avaluació dels nivells d’electròlits (anions i cations) en el sèrum i els trastorns que hi influeixen.
Els valors d' anion gap oscillen entre 8 i 18 milliequivalents per litre en les persones sanes S'obté restant a la suma dels anions clor i bicarbonat la suma dels cations sodi i potassi atès que el potassi és escàs en el sèrum, la fórmula, de fet, és Na + - Cl - + HCO 3 - Davant d’un cas clínic d'acidosi metabòlica de causa poc clara, la normalitat de l' anion gap indica que es tracta d’una acidosi per pèrdues de bicarbonat per diarrees, vòmits, acidosi tubular renal o per administració d’ió clor ingesta de clorur amònic, acetazolamida, etc si l' anion gap és elevat, l’acidosi pot ser…
Louis Pasteur
Biologia
Biòleg francès.
Fill d’un humil blanquer, feu estudis a Arbois, a Besançon i a París a l’École Normale i a la Sorbona Doctorat en ciències 1847, ensenyà física i química a Dijon, Estrasburg on es casà i continuà els seus primers treballs sobre dissimetria molecular i Lilla L’any 1857 fou nomenat administrador de l’École Normale Supérieure, i des d’aleshores residí a París, llevat d’alguns viatges que feu per l’Estat francès principalment a Arbois, Alais i Pont-Gisquet a fi d’estudiar científicament la fabricació del vi i les malalties del cuc de seda El 1873 començà a investigar les malalties infeccioses…
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…
microbiologia
Biologia
Part de la biologia que estudia els microorganismes.
Aquesta disciplina s’ocupa de la descripció dels nombrosos tipus de microorganismes protozous, algues, fongs, bacteris, rickèttsies, virus, etc, de l’estudi de llurs condicions i medis de vida, de llurs relacions amb la natura, de tots aquells casos en què els microorganismes actuen com a patògens en l’home, els animals i les plantes, dels processos industrials que mitjançant microorganismes produeixen aliments llevats de panificació, formatges, begudes alcohòliques, maduració d’embotits, etc i de la producció industrial d’antibiòtics, aminoàcids i dissolvents orgànics També és una ciència…