Resultats de la cerca

A mitjan dècada dels noranta era parlada per uns 95 milions d’individus, el 70% dels quals eren al Pakistan, i la resta, gairebé tots a l’Índia És escrita en caràcters perses i indis i s’acosta molt al hindi, excepte en la pronunciació de les vocals i en certs detalls arcaïtzants Dins la literatura panjabi es destaca l’obra del guru Nānak 1469-1539 i d’alguns dels seus seguidors, i també algunes obres sufís importants Entre els autors moderns sobresurten Mohan Singh mort el 1905 i el novellista Nānak Singh mort el 1897

Hom distingeix tres grans dialectes, amb diferències pronunciades l’oriental parlat sobretot al Pakistan el meridional o makrani S del Pakistan, Emirats Àrabs, Iran i Oman i l’occidental, parlat a l’Iran, l’Afganistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan En l’escriptura, hom utilitza l’alfabet urdu, al seu torn basat en els caràcters àrabs

Idioma oficial de l’Afganistan afganès —amb el persa dari—, és parlat per uns 27000000 d’individus distribuïts entre l’Afganistan i el NE del Pakistan Influït literàriament pel persa i l’urdú, les obres més antigues daten del s XIII les més notables són les del místic panteista Bāyāzīd Anṣārī mort el 1585, les del seu detractor Aḥūnd Darweza segle XVII i els poemes de Khušhāl Khān mort el 1689, conegut com el pare del paixtu Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats ḍum

Originària de la regió compresa entre el Ganges i el Yamuna, prop de Delhi, és parlada per més de 50 milions de persones a l’Índia i per més de 10 milions al Pakistan, on és llengua oficial La forma literària, a causa de la forta influència persa i àrab, difereix força del hindi, profundament influït pel sànscrit, bé que en la forma popular ambdós idiomes són molt semblants, fins al punt que abans de la partició del 1947 constituïen l'hindustànic, lingua franca del N de l’Índia