Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
lingüística aplicada
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística orientada cap a la recerca i la pràctica interdisciplinària que s’encarrega dels aspectes pràctics del llenguatge i la comunicació.
Aquests aspectes es poden identificar, analitzar i solucionar aplicant teories, mètodes i resultats de la lingüística o desenvolupant nous marcs teòrics i metodològics La lingüística aplicada se centra sobretot en l’orientació explícita cap a la pràctica Algunes de les aplicacions concretes d’aquesta disciplina són l’adquisició de segones llengües, la variació lingüística, el multilingüisme, la planificació lingüística, la terminologia, la lexicografia i l’enginyeria lingüística, entre d’altres
base morfològica
Lingüística i sociolingüística
En la descripció d’una llengua, forma presa com a punt de partida per a obtenir les altres formes d’un paradigma de flexió o d’una família de derivació.
Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta, en part…
llei de Zipf
Lingüística i sociolingüística
Llei establerta pel psicòleg i psicolingüista nord-americà George Kingsley Zipf (1902-50), que estableix la relació entre la complexitat dels fonemes i llur freqüència: la complexitat dels fonemes i, semblantment, la longitud dels mots és inversament proporcional a llur freqüència.
Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a confondre's amb la diagonal…