Resultats de la cerca

Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera Publicà Per la cultura obrera l’acció de les nostres escoles professionals, La formació del coneixement a les ciències gràfiques, Apunts per a la història de la…

Fou incorporat en representació de Menorca a la Junta Provisional del Govern de les Balears, per l’octubre del 1868 Elegit el 1873 diputat a corts, aquestes el nomenaren ministre de finances, en el primer govern republicà presidit per Pi i Margall 11 de juny Mancat de la formació tècnica adequada, fou substituït el 28 de juny de 1873, quan Pi i Margall aconseguí d’elegir directament el seu nou govern

Dirigent de la CNT d’Igualada, dirigí, a l’exili, diferents revistes, entre les quals Umbral París, 1962-70 Autor dels llibres de memòries Vida sindicalista 1957 i De l’Anoia al Sena sense pressa 1966 i, amb el pseudònim de Joan del Pi, d' Interpretació llibertària del moviment obrer català 1947

Fill de Josep MMilà i Pi Fou assessor de l’Associació de Banquers de Barcelona 1917 i collaborador de la revista “Economia i Finances” Cooperà estretament amb la dictadura de Primo de Rivera presidí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya i fou president de la diputació de Barcelona en 1925-30 ho fou novament, durant poc temps, el 1939 Alfons XIII el creà comte del Montseny 1926 També fou membre de la junta directiva de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929

La diferència bàsica amb la balança de pagaments pròpiament dita prové de la dificultat de quantificar-la a causa de la manca del control estadístic que exerceixen les fronteres Fou introduïda a Catalunya per Ramon Trias i Fargas, el qual amplià els estudis sobre balances comercials preexistents de Figuerola, Güell i Ferrer, Graell i Pi de Sunyer, i donà lloc, així, a d’altres estudis contemporanis Antoni Ros, Antoni Montserrat, Jordi Petit i Ernest Lluch, on destaquen, en conjunt, una balança comercial favorable, una sortida de capitals per a les finances centrals i les caixes d…

De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà…

Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio…

Marxà a Amèrica i s’establí a Cuba el 1831 Es dedicà al cultiu del tabac i el 1845 fundà la fàbrica de cigars La Flor de Tabacos Partagás que era continuadora d’una altra fundada per Joan Conill i Pi Empresari emprenedor, també inicià negocis en el ram de la destilleria del rom Integrat a les activitats i vida dels catalans residents en aquest país, fou president de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya 1866-67 Arran de rivalitats comercials, morí d’un tret en una baralla El seu fill Josep Partagàs i Puig heretà i continuà els negocis paterns, però tampoc tingué…

Té l’origen en el laboratori de productes químics del carrer del Pi de Barcelona fundat l’any 1917 per Francesc Dou i Arumí i Francesc Novellas Roig La gran demanda dels seus productes comportà l’ampliació de la fàbrica i el trasllat primer a l’Eixample, on nasqué la marca Titán per a alguns dels productes, i després al barri del Poblenou de Barcelona Joaquim Folch i Girona , net de l’industrial i antic alcalde Manuel Girona, comprà el 1921 una participació majoritària de l’empresa, i el 1935 s’incorporà a la gerència Sota la seva gestió, la reconvertí en una fàbrica de pintures…

El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan Godó i Pelegrí…