Resultats de la cerca
Es mostren 7548 resultats
llavar
Disseny i arts gràfiques
Estendre capes de tinta xinesa, sépia, etc, desfeta en aigua, fent els clars i els obscurs.
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
tamaricàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives de fulles petites, esquamiformes o aciculiformes, alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, hipògines i petites, solitàries o disposades en raïms espiciformes, i de fruits en càpsula loculicida.
Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món El gènere més important és el tamariu
tirar
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Traçar (una línia) en un dibuix mitjançant un llapis, un tiralínies, etc, movent-lo d’una manera contínua en una certa direcció i recolzant-ne la punta sobre una superfície..
vinya verge
Botànica
Jardineria
Liana, de la família de les vitàcies, de tiges de fins a 30 m, de circells amb discs adhesius, de fulles palmatisectes, amb folíols el·líptics i serrats de flors petites i verdoses, agrupades en tirsos, i de fruits en baia globosa.
Procedeix de l’E dels EUA, i és plantada en jardins, sobretot revestint parets
vinya
vinya
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.
Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la filloxera…