Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bedoll nan
Bedoll nan
Niccolò Caranti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbust, de la família de les betulàcies, d’uns 30-50 cm d’alçada, de fulles molt petites, circulars, i branquillons tomentosos, que creix a les torberes i sorres d’origen glacial, a les zones fredes d’Europa septentrional i d’altres terres que envolten l’Àrtic.
Arriba als Alps i a les muntanyes de l’Alvèrnia, però no ateny al Pirineu
adenostil
Adenostil (A. alliariade)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, d’enormes fulles cordiformes i flors rosades o liles.
L’ A alliariae fa herbassars al fons de les valls subalpines dels Pirineus i dels Alps
savina turífera
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 20 cm d’alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l’any, i de gàlbuls globosos, de color blau negrós i recoberts de pruïna.
La seva àrea de distribució abasta zones de la península Ibèrica, dels Alps occidentals i de l’Atles Als Països Catalans, només es troba a l’Alcalatén i al Racó
làrix
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, piramidal, de la família de les pinàcies, que té fins a 35 m d’alt, de fulles aciculiformes fasciculades i de cons ovoides.
Es troba espontani als Alps i als Carpats occidentals, i també en altres llocs en règim forestal o jardiner El làrix del Japó Larix leptolepis és una espècie semblant al làrix comú i creix espontàniament al Japó
el·lèbor
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de fulles palmaticompostes, de flors actinomorfes de periant verd, disposades en cima, i de fruits en plurifol·licle.
Les principals espècies del gènere són els marxívols marxívol H foetidus , l' ellèbor verd H viridis , que es fa a terra alta, i l' ellèbor negre H niger , propi dels Alps i conreat en jardineria, que floreix pel desembre, les flors del qual, blanques o rosades, són conegudes com a roses de Nadal
àrabis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, de fulles alternes, flors blanques, roses, violetes o blaves i fruit en silíqua plana.
Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
aire comprimit
Tecnologia
Aire sotmès, generalment mitjançant un compressor, a una pressió superior a l’atmosfèrica.
L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment compressor, acumulador o botella A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer installacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos Té l’avantatge, davant els altres agents de transmissió d’energia aigua, vapor,…
aurícula
Botànica
Planta herbàcia baixa, de la família de les primulàcies, de fulles carnoses, ovatoespatulades, farinoses i flors en ombrel·les terminals, de color groc pàl·lid, molt oloroses, originària dels Alps i conreada en jardineria.
banús fals
Tecnologia
Fusta dura i de coloració fosca, susceptible de rebre un bon poliment, com el banús, procedent de diverses plantes de la família de les papilionàcies, principalment del laburn dels Alps, de la ginesta de Montpeller i de la ginesta patent de la regió mediterrània.
Hom l’empra en marqueteria, en treballs d’artesania, etc