Resultats de la cerca
Es mostren 5568 resultats
xicoira gran
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alçada, glabra, de fulles pinnatipartides, d’un verd grisenc, de capítols blaus o liles, reunits en panícula corimbosa, i de fruits en aqueni proveït d’un llarg bec i d’un vil·là de pèls.
Habita en pasturatges, en una gran part d’Europa, sobretot en terres d’ambient no mediterrani
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides
arribatge
Botànica
Conjunt d’algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i dipositades a la platja.
També fa referència a l’afluència massiva de peixos a les costes i els ports en determinades èpoques L’arribatge depèn de diversos factors ambientals, com la temperatura, els corrents marins, l’onatge i, en el cas dels peixos, també de la presència d’aliment
dafne
Botànica
Nom donat a les espècies de timeleàcies del gènere Daphne, entre les quals destaquen el matapoll (D.gnidium), el lloreret (D.laureola), la dafne d’olor (D.odorata) i la dafne oleoide (D.oleoides).
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor
tangeriner
Botànica
Agronomia
Arbre més petit que el taronger, de la família de les rutàcies, de branques fines, fulles lanceolades i fruits petits comestibles (les tangerines).
Provinent del sud-est asiàtic, fou portat a través de les rutes comercials de la Mediterrània Actualment, es cultiva en zones subtropicals, en regions del sud d’Europa i dels EUA
tangerina
Botànica
Agronomia
Fruit del tangeriner, comestible, semblant a la mandarina, de pell fina.
El seu suc és ric en vitamina C i l’oli que s’extreu de la pell és un ingredient característic d’essències i licors
tangelo
Botànica
Agronomia
Arbre fruiter híbrid del tangeriner i de l’aranger, de fruits arrodonits comestibles, anomenats també tangelos, de color taronja intens, pell fina i difícil de pelar i polpa ferma i amb molt de suc, semblant a la de les clementines, amb poques llavors, si en té.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina