Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Carles I de Romania
© Fototeca.cat
Història
Rei de Romania (1881-1914).
Príncep de Hohenzollern-Sigmaringen Amb l’ajut de Napoleó III i amb l’oposició de Rússia, Turquia i Àustria, fou elegit príncep 1866 El 1877 aprofità la guerra russoturca per a independitzar-se de Turquia i proclamar-se posteriorment rei En esclatar la guerra del 1914, es mantingué neutral, contra l’actitud del consell de la corona, favorable als aliats
Ferran I de Romania
Història
Rei de Romania (1914-27).
Fill segon del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen El 1889 fou designat hereu pel seu oncle Carles I, que no tenia successió directa A la Primera Guerra Mundial lluità al costat dels aliats 1916-18 Ocupada Bucarest pels alemanys 1916, es refugià a Moldàvia Amb la victòria aliada 1918, uní Transsilvània, Bessaràbia, Bucovina i gairebé tot el banat de Temesvár, a Romania El 1921 emprengué una reforma agrària Deixà el tron al seu net Miquel I a causa del matrimoni morganàtic del seu fill Carles II
Miquel I de Romania
Història
Rei de Romania (1927-30 i 1940-47) i príncep de Hohenzollern-Sigmaringen.
Fill de Carles II de Romania i d’Helena de Grècia, succeí el seu avi Ferran I per renúncia del seu pare, el qual, anys després, l’enderrocà i es proclamà rei Miquel esdevingué príncep hereu, però de nou fou proclamat rei 1940 i hagué d’acceptar la imposició d’un govern pronazi presidit pel mariscal Antonescu , que declarà la guerra a l'URSS el 1941 El rei, però, secretament, pactà amb els aliats, segrestà Antonescu i declarà la guerra a Alemanya 1944 Ocupat el país pels soviètics, aquests li imposaren un govern comunista i hagué d’abdicar 1947 i d’exiliar-se Casat el 1948 amb Anna de Borbó-…
Carles II de Romania
Història
Rei de Romania (1930-40).
Fill i successor de Ferran I Practicà una política d’aliances amb els estats centreeuropeus i balcànics El 1938 dissolgué les organitzacions polítiques i promulgà una constitució de caràcter autoritari En començar la Segona Guerra Mundial es veié forçat a cedir territoris a l’URSS, Hongria i Bulgària, la qual cosa provocà el seu descrèdit Hitler l’obligà a abdicar a favor del seu fill Miquel , i morí a l’exili
Elisabet de Wied
Història
Reina de Romania i escriptora.
Filla del príncep Hermann de Wied, es casà 1869 amb Carles I de Romania Amb el pseudònim de Carmen Sylva , escriví en alemany, en francès i en romanès A les seves obres poètiques Safo 1880 i Unter der Blume ‘Sota la flor’, 1903, de caire romàntic, cal afegir novelles i narracions, el recull de llegendes Rumänische Dichtungen ‘Poesies romaneses’, 1881 i les Pensées d’une reine 1883
Guillem I d’Albània
Història
Rei d’Albània (1914).
Membre d’un antic llinatge Wied elevat a la dignitat de príncep el 1874, fou designat 1913 príncep del nou estat d’Albània En esclatar la Primera Guerra Mundial hagué d’abdicar
Esteve III de Moldàvia
Història
Voivoda de Moldàvia (1457-1504).
Fill de Bogdan II, succeí el seu oncle Pere III Derrotà els turcs a Rahova 1475, però, davant llur amenaça constant, s’alià amb Polònia i amb Hongria Malgrat tot, signà un tractat 1503 amb el soldà Baiazet II , pel qual Moldàvia mantenia la independència en canvi d’un tribut anual
Ottokar Czernin
Història
Política
Polític austríac, comte Czernin von und zu Chudenitz.
Ambaixador a Bucarest 1913-14, s’esforçà perquè Romania entrés a la guerra a favor dels estats centrals El 1916 fou nomenat ministre d’afers estrangers Aconsellà a l’emperador Carles I una pau per separat amb els aliats, sense abandonar l’aliança alemanya El 1918 dimití a causa dels recels dels aliats després de les paus amb Rússia i Romania Escriví Im Weltkriege ‘Durant la guerra mundial’, 1919
Gheorghe Tătărescu
Història
Polític romanès.
Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia Ambaixador 1940, el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers 1945-47, càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals 1948 fou empresonat 1950-55
Miquel II de Valàquia
Història
Voivoda de Valàquia (1593-1601), de Transsilvània (1599-1601) i de Moldàvia (1600).
Alliberà Valàquia dels turcs, amb la victòria de Calugareni 1595 Reuní, amb la possessió de la Transsilvània i de la Moldàvia, tota la Romania Fou mort per la traïció del general imperial Basta