Resultats de la cerca
Es mostren 545 resultats
Isabel Chiaramonte
Història
Reina de Nàpols, filla de Tristano Chiaramonte.
El 1445 fou casada amb el duc de Calàbria, Ferran després Ferran I de Nàpols, fill natural d’Alfons el Magnànim, en un intent d’aquest per a assegurar-se la fidelitat dels barons i l’acceptació del dit Ferran com a hereu de la corona
Rostaino Cantelmo-Stuart
Història
Militar
Sisè duc de Pòpoli i príncep de Pettorano, era nebot d’Andrea Cantelmo i germà del cardenal Giacomo Cantelmo (1640-1702), arquebisbe de Nàpols.
Lluità a Messina durant la insurrecció del 1674 i, posteriorment, a Flandes En esclatar la guerra de Successió 1702 reconegué Felip V de Castella i collaborà en el triomf de la seva causa al regne de Nàpols El 1705 era a Barcelona com a capità d’una companyia de guàrdies napolitans, amb la qual féu costat al lloctinent Velasco, que intentava de controlar la ciutat Després de la capitulació filipista passà a Màlaga i cuità a posar-se novament al servei de Felip V, el qual acompanyà durant l’atac a Barcelona del 1706 El 1713 fou nomenat general en cap de les forces filipistes que…
catacumba
![](/sites/default/files/media/FOTO2/catacumba.jpg)
Catacumbes de San Genaro, a Nàpols
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint referència a…
Elionor d’Aragó
Història
Duquessa de Ferrara.
Filla de Ferran I de Nàpols i d’ Isabel de Chiaramonte El 1473 es casà amb Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara i de Mòdena, el qual ella secundà en la política de conciliació vers les corts de Nàpols, Màntua i Milà, reafirmada amb els casaments de llurs fills Alfons, Beatriu i Isabel amb Anna Sforza 1477, Lluís Sforza Il Moro , duc de Milà, i Francesc II Gonzaga, marquès de Màntua 1480, respectivament Amant de l’estudi, participà en el luxe i el refinament intellectual de la cort de Ferrara
Ferrante de Sanseverino
Història
Príncep de Salern, tercer duc de Vilafermosa (1513) i comte de Marsico.
Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou capità general de…
Álvaro de Bazán
Història
Fill d’Álvaro de Bazán.
Segon marquès de Santa Cruz, capità general de l’esquadra de Nàpols 1603, es distingí en la lluita naval contra els turcs El 1625, amb l’esquadra de Sicília, foragità de Gènova els membres de la Lliga d’Avinyó
Fabrizio Ruffo di Bagnara
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític italià.
Tresorer general de la cambra apostòlica, esdevingué conseller dels reis de Nàpols i cardenal 1791 Envaïda Nàpols pels francesos 1798, en fugí juntament amb el rei, però poc després assumí la lluita contra la república Partenopea i el 1799 prengué la ciutat de Nàpols Apartat de la política, es dedicà a l’estudi de les arts militars i de l’economia
Francesc II de les Dues Sicílies
Història
Darrer rei de les Dues Sicílies (1859-60).
Fill de Ferran II, es mantingué neutral en la guerra austrosarda 1859 El 1860 no pogué impedir que Garibaldi ocupés Sicília i Nàpols Refugiat a Gaeta, hi resistí heroicament, però hagué de capitular i es refugià a Roma 1861 Obligat a anar-se'n el 1870, es traslladà successivament a Baviera, Bèlgica, París i Àustria, on morí sense haver renunciat als seus drets al tron
Joana d’Aragó
Història
Filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Joana Enríquez.
El 1474 presidí a Barcelona, en nom del seu pare, la cort general del Principat de Catalunya Concertat el seu matrimoni amb el rei Ferran I de Nàpols 1477, passà a residir a aquesta ciutat, on exercí diverses vegades el càrrec de virreina, tant de Ferran I com, mort aquest 1494, dels successors El 1499 se n'anà a la cort del seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó Fou nomenada 1501 lloctinent general de la corona catalanoaragonesa, i el 1505, lloctinent de València, on havia fixat des del 1501 la residència, juntament amb la seva filla Joana, vídua del rei Ferran II de Nàpols, fins que el 1506…
Maria Lluïsa de Borbó
Història
Princesa de Nàpols-Sicília, infanta d’Espanya, gran duquessa de Toscana i emperadriu.
Filla de Carles III d’Espanya i de Maria Amàlia de Saxònia, fou casada amb l’arxiduc Pere Leopold d’Àustria, futur emperador Leopold II Tingué setze fills
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina