Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
John Hawkwood
Història
Condottiere anglès dit Giovanni Acuto.
Havent-se distingit a la batalla de Crécy 1346, fou fet cavaller per Eduard III d’Anglaterra Després de l’acord de Brétigny 1360 passà, al càrrec d’un cos de mercenaris, al servei de Pisa contra Florència, després al servei dels Visconti, del papa Gregori XI i finalment de Florència
Lluïsa de Stolberg-Gedern
Història
Filla del príncep Gustau-Adolf de Stolberg-Gedern.
És coneguda com a comtessa d’Albany, pel títol del seu marit, Carles Eduard Stuart pretendent al tron d’Escòcia, de qui se separà Visqué amb el poeta Vittorio Alfieri, i, després, amb el poeta Fabre Creà un saló artístic, literari i polític a la seva casa de Florència, que Napoleó féu clausurar
Partit Català d’Acció Republicana
Història
Denominació adoptada pel grup d’Acción Republicana d’Azaña (fundada el 1925) al Principat.
Els seus principals dirigents eren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc El 1932 publicà el setmanari Acción i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radicalsocialistes i amb Acció Catalana Republicana Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana abril del 1934 es fusionà amb els radicalsocialistes dins el Partit Republicà d'Esquerra
Pere de Portugal
Història
Infant de Portugal i duc de Coïmbra (1415-49).
Fill de Joan I, viatjà per Àsia i Àfrica i participà en la presa de Ceuta 1415 Casat amb Isabel d’Urgell 1428, en morir Eduard I esdevingué regent d’Alfons V 1438-48 Acusat de voler ocupar el tron, formà un exèrcit per atacar els seus difamadors, però fou derrotat i mort pel rei, a Alfarrobeira
Tomàs de Lancaster
Història
Segon comte de Lancaster, de Derby i de Leicester.
Fill del comte Edmund de Lancaster, pel seu casament amb Alice de Lacy rebé els comtats de Salisbury i Lincoln Cap de l’oposició dels barons 1312, la derrota del rei Eduard II a Bannockburn ocasionada pels escocesos 1314 augmentà la seva influència S'oposà al favoritisme dels Despensers 1318-21, però fou derrotat i executat
Partit Republicà d’Esquerra
Història
Denominació adoptada a partir del juny del 1935 pels grups catalans de la Izquierda Republicana, creada per l’abril del 1934 a nivell espanyol amb la fusió d’Acción Republicana d’Azaña, els radicals socialistes de Domingo i l’ORGA.
El seu comitè executiu estigué format per Faustí Ballvé i Eduard Albors de l’anterior Partit Català d’Acció Republicana i per Brauli Solsona, Ramon Nogués i Comet i Ramon Nogués i Bizet dels radicals socialistes Presentà tres candidats Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 que resultaren elegits diputats
David II d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1329-71).
Fill de Robert I, fou vençut per Eduard III d’Anglaterra 1332-33 i fugí a França fins el 1341 Vençut de nou i capturat 1346, fou obligat 1357 a reconèixer la supremacia anglesa i a pagar un fort tribut Això no obstant i gràcies a ell, Escòcia tingué una notable prosperitat Sufocà les revoltes internes, particularment la del 1363
Jane Grey
Història
Antireina d’Anglaterra (1553).
Fou casada el 1553 amb lord Guilford Dudley, fill del duc de Northumberland, que convencé el rei Eduard VI perquè declarés Jane hereva seva al tron A la mort del rei 1553 fou proclamada reina contra la seva voluntat, però la germanastra del rei, que també fou proclamada reina Maria I , l’empresonà amb el seu marit i els feu executar
Ànglia de l’Est
Història
Regne anglosaxó, el més oriental dels de l’Heptarquia, fundat pels angles al s VI.
Comprenia els actuals comtats de Norfolk i de Suffolk i part dels comtats de Cambridgeshire i Essex Després de la batalla de Thetford 870 fou conquerit pels danesos, que en formaren un regne sota Guthrum 878, que durà fins que el rei Eduard de Wessex l’obligà a reconèixer la seva sobirania i es convertí en un dels quatre grans comtats d’Anglaterra 912 El rei Sigibert hi introduí el cristianisme
dinastia d’Aviz
Història
Nom de la segona dinastia dels reis de Portugal, la qual regnà, després de la de Borgonya, del 1385 al 1580, que fou substituïda per la dels Àustria.
Rep el nom del seu primer monarca, Joan I, fill bastard de Pere I, que fou un gran mestre de l’orde de sant Benet d’Aviz abans de pujar al tron Reis de la dinastia portuguesa d’Aviz Joan I 1385-1433 Eduard I 1433-1438 Alfons V 1438-1481 Joan II 1481-1495 Manuel I 1495-1521 Joan III 1521-1557 Sebastià I 1557-1578 Enric II 1578-1580
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina