Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Francesc de Montcada i de Montcada
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya Francesc II de Montcada , comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc, i mestre racional de Catalunya Fill i hereu de GastóII de Montcada i de Gralla Inicià la carrera militar a les galeres del marquès de Santa Cruz Residí amb el seu pare a la cort, on es formà culturalment Sota la protecció d’Olivares, el 1622 fou enviat als Països Baixos en missió protocolària, i des d’allà al Principat, en missió especial —reeixida— per calmar els ànims dels catalans que no acceptaven el bisbe Joan Sentís com…
Revolució Cubana
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de Cuba que comprèn la insurrecció que enderrocà el govern de Fulgencio Batista (1959) i també el règim establert posteriorment per Fidel Castro.
Hom fixa l’inici de la insurrecció el 26 de juliol de 1953, amb l’assalt infructuós de Fidel Castro, al capdavant de 200 homes, a la caserna Moncada a Santiago El 1956, amb el fracàs del desembarcament de Niquero, Castro començà la lluita guerrillera a Sierra Maestra on, gràcies al suport popular, es féu fort i publicà el Manifiesto de Sierra Maestra , constitucional i nacionalista El 1958 la resistència urbana i la guerrilla rural establiren un front comú Aquest any Ernesto Che Guevara ocupà Santa Clara, Raúl Castro Guantánamo i Fidel Castro Santiago Batista fugí i el 2 de gener…
guerres de Cuba
Història
Conjunt de conflictes bèl·lics que precediren la independència de Cuba i que hom agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98); la intervenció dels EUA a favor dels independentistes —secessionistes o insurrectes, i popularment mambises— caracteritzà la fase final de la tercera conflagració (guerra Hispanonord-americana).
La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo Moncada…