Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jean de La Bruyère
Història
Moralista francès.
Bossuet l’introduí a la cort de Versalles, on tingué el càrrec de preceptor del duc de Borbó Els Caràcters 1688, la seva única obra, recullen les seves observacions sobre els costums del segle a la cort de Lluís XIV i a París Segons La Bruyère, ambdues capitals del reialme són antagòniques i poblades per persones de raça distinta El llibre, presentat com a adaptació dels Caràcters de Teofrast, presenta una galeria de retrats gairebé caricaturescs, irònics, de vegades cruels, i unes observacions de moralista que l’enriqueixen i li donen la seva veritable dimensió Malgrat que…
Juan de Lucena
Història
Moralista castellà.
Fou protegit per Alfons el Magnànim A Roma fou familiar del futur Pius II més tard fou conseller dels Reis Catòlics Escriví un Tratado de vida beata 1483, adaptació del Dialogus de felicitate vitae, de Bartolommeo Fagio, i un Tractado de gualardones Jueu, fou processat per la inquisició 1503
François de La Rochefoucauld
© Fototeca.cat
Història
Moralista francès.
Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista
Henry Sidgwick
Economia
Història
Política
Moralista, polític i economista anglès.
Professor a Cambridge 1859 D’esperit antimetafísic, acceptà els principis de l’utilitarisme Formulà una teoria sobre l’origen dels salaris, com a provinents de la renda dels consumidors Publicà Principles of Political Economy 1883 i The Methods of Ethics 1874
Guillaume du Vair
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, polític i filòsof francès.
Conseller al parlament de París 1584, treballà activament per aconseguir el tron de França per a Enric de Navarra, que esdevingué Enric IV En recompensa, fou nomenat president del parlament de Provença 1599, guarda-segells 1615 i bisbe de Lisieux 1616 Com a filòsof i moralista, escriví Traité de la constance, la Sainte Philosophie, la Philosophie morale des stoïques i traduí Epictet, Demòstenes i Ciceró
babovisme
Història
Doctrina de Gracchus Babeuf que proclama la igualtat política, social i econòmica de tots els homes: la societat ha de garantir el dret igual que tots els homes tenen de satisfer llurs necessitats i de gaudir igualment dels béns de la natura..
Els béns han d’ésser posats en comú la terra no és de ningú els fruits són de tothom els salaris han d’ésser iguals el govern ha de controlar l’economia per tal de mantenir la igualtat, refermada per una educació comuna Hereu del comunisme moralista de Rousseau, aquest igualitarisme, sintetitzat al final del s XVIII al Manifest dels Iguals , de formulació i de solucions utòpiques, representa, però, el primer intent de convertir una filosofia socialista en una acció política el primer partit comunista operant, segons Marx Oblidat després d’haver-ne desaparegut el fundador, reflorí…
Luci Anneu Sèneca
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Filosofia
Història
Literatura
Escriptor, filòsof i polític llatí.
Fill de Luci Anneu Sèneca el Rètor, fou educat en el culte a la poesia i l’eloqüència A Roma, fou deixeble de Sotió, Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que l’iniciaren en la pràctica de certes doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intellectual molt profunda configuraren el seu estoïcisme humanitzat pel sentiment i la unitat d’estil i de pensament que lliga totes les seves obres L’any 31 dC obtingué la qüestura i començà la seva brillant carrera d’advocat, que hagué d’abandonar davant l’enveja de Calígula Des d’aleshores, es consagrà totalment…