Resultats de la cerca

Cap de l’Agrupació Socialista de Llucmajor i regidor 1918-23, assolí una gran notorietat en defensar l’acceptació de la construcció de la Casa del Poble de Palma per Joan March Articulista brillant d' El Obrero Balear , topà amb Llorenç Bisbal en 1922-23, quan es mostrà partidari de l’aliança amb el partit liberal contra el maurisme Posteriorment, amb l’adveniment de la Segona República es traslladà a Palma i passà a treballar en una empresa de Joan March fou president de l’Agrupació Socialista de Palma 1933 i membre de la comissió executiva de la Federació…

Tipògraf, ingressà el 1876 a l’Asociación del Arte de Imprimir i fou un dels fundadors del nucli socialista madrileny del 1879 i un dels informadors de la Comissió de Reformes Socials 1884 Era secretari de la Federació Tipogràfica quan, pel maig del 1886, anà a València a organitzar, juntament amb Antoni Cortès, l’Agrupació Socialista Valenciana Del 1887 al 1897 residí a Barcelona, on impulsà la creació del PSOE local i de la UGT, de la qual fou president 1888-92 i secretari 1894-97, i encapçalà l’Agrupació Socialista de Barcelona També destacà en la consolidació de…

No s’estructurà com a partit polític Agrupà personalitats de Renovación Española, Acción Española i tradicionalistes Propugnava una monarquia forta no parlamentària, un estat corporatiu i un exèrcit amb funcions policíaques La CEDA i Falange Española no s’hi integraren

Ingressà 1930 al Partido Comunista de España, i anà 1933 a Rússia, on seguí cursos de formació política i probablement també militar tornà a Espanya ~1935, i en esclatar la guerra civil de 1936-39 combaté, com a cap del batalló Thaelmann, al front de la Sierra Madrid manà després, successivament, el V Regiment, la XVIII Brigada Mixta, la IV Divisió, l’Agrupació de Vallecas i el V Cos d’Exèrcit, amb el qual participà en les batalles de Brunete, Belchite, Terol i Aragó Ascendit a tinent coronel de milícies 1938, passà a comandar l’Agrupació Autònoma més tard Exèrcit de…

Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarcocollectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83 El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les Illes i de La Bandera Roja 1892-94 Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad , presidí la Federació Local de Palma des del 1892, participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu…

Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal

Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari 1926 S'apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana Fou també secretari de la federació catalana de la UGT 1928-33 Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta…

Encapçalà des dels primers anys del segle el socialisme manacorí regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

El 1885 tingué un paper important en la formació del partit obrer belga, que entenia com una agrupació de cooperatives, sindicats obrers, mutualitats, etc, basada en la solidaritat local més que no pas en una autoritat central El 1914 defensà una política d’acció conjunta amb els liberals Fou diputat socialista al parlament 1894 i ministre 1920 1925-27 1930