Resultats de la cerca

Hi ha tres tipus principals de paper fotogràfic en blanc i negre , destinat a positivar negatius en blanc i negre en color per a negatius , destinat a positivar negatius en color, i en color per a diapositives , destinat a fer ampliacions sobre paper de transparències positives El procés de traspàs de les imatges al paper requereix dues etapes l’exposició, que consisteix a projectar el negatiu o la diapositiva sobre el paper mitjançant una ampliadora, i el revelatge Recentment han aparegut en el mercat papers fotogràfics especialment fabricats per a reproduir imatges digitals

S'ha especialitzat en fotografiar els barris més marginals de les grans ciutats d’Amèrica Les seves imatges no pretenen reflectir la vida d’aquests barris, sinó l’aspecte urbanístic que presenten A les seves imatges hi ha poca gent, sovint ningú, i se centren en el grau d’abandonament dels carrers i dels edificis Doug dedica una bona part del seu temps a estudiar la llum i capta les seves composicions amb la que és més adequada per a crear els sentiments que vol plasmar Les seves fotografies s’exposen a galeries d’art de les ciutats més…

Centra les seves activitats en el foment i la formació de nous valors en el món de la fotografia Treballa diverses línies organitza exposicions de fotografia tant d’artistes novells com d’artistes consagrats en les dues sales de què disposa manté una programació estable de cursos, conferències i tallers entorn el medi fotogràfic, i ofereix també la possibilitat d’utilitzar les seves installacions de laboratori de revelat i de plató fotogràfic Parallelament a les exposicions i els tallers, bianualment i des del 1986, organitza el Fòrum Fotogràfic Can Basté Aquest…

Estudià al Pratt Institute de Brooklyn entre el 1963 i el 1970, anys en què produí pellícules underground , escultures, collages i assemblages Al principi dels anys setanta introduí en les seves fotografies els temes que en caracteritzarien l’obra els retrats, especialment de personatges famosos les natures mortes amb flors i els nus, sovint amb forta càrrega sexual Les seves obres, fonamentalment en blanc i negre, destaquen per una acurada composició i una illuminació que realça la textura i la sensualitat de les superfícies L’any 1983 es féu una exposició…

En les seves imatges busca eliminar qualsevol referència de l’indret on s’han fet les seves fotografies per centrar la visió en les sensacions que pot extreure'n Utilitza la tècnica de llargues exposicions, habitualment entre 2 i 10 minuts, per eliminar l’accessori i captar només l’essencial És insistent i tenaç, capaç d’esperar hores, dies o, fins i tot, mesos per aconseguir la imatge desitjada Presenta el seu treball a galeries d’art dels EUA, Canadà, Alemanya i Dinamarca, i és autor d’un llibre Zebrato 2008 Ha estat guardonat amb els premis Internacional de…

Es graduà en fotografia al Rochester Institute of Technology i estudià, a més, comunicació, història de l’art i disseny Explorador de les fronteres de la fotografia, experimentà amb múltiples positivacions, imatges en negatiu i altres tècniques per a elaborar la seva mitologia personal Les seves imatges són formades per elements dispars —nus, arbres voladors, boires, objectes reflectits en masses d’aigua, detalls de plantes, etc— situats de tal manera que ressalten l’ambigüitat dels conceptes espai i escala Per a Uelsmann, el laboratori fou un taller de recerca visual Els seus…

Les seves fotografies més importants reflecteixen la vida del París de després de la Segona Guerra Mundial mitjançant imatges quotidianes i, sovint, espontànies Treballà per a Vogue , Life i altres revistes féu nombroses exposicions i publicà llibres recopilatoris

Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València

Les seves fotografies se centren en temes monumentals i humans de la vida parisenca, essent una veritable crònica gràfica de la ciutat cap als primers anys del s XX Aquest material fou sovint utilitzat com a font per artistes plàstics, especialment els superrealistes A la seva mort els arxius foren adquirits per la fotògrafa americana Berenice Abbott