Resultats de la cerca

Porta el nom d’Api Claudi, que n'inicià la construcció el 312 aC Després del 268 aC fou prolongada fins a Bríndisi Prop de Roma encara se'n conserva un bon tros Als seus costats foren erigits nombrosos monuments fúnebres

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…

S’inicià molt jove en l’escalada, amb divuit anys obrí una nova via a la cara nord de l’ Eiger , notable per la dificultat 1800 m de desnivell de roca i gel, cim que escalà un total de quaranta-una vegades Dedicat des de molt aviat a l’alpinisme extrem, aconseguí un gran nombre d’ascensions de màxima dificultat en un temps rècord era conegat amb el sobrenom de la Màquina Suïssa , que sovint duia a terme tot sol i sense cordes Entre d’altres, escalà el mont Cerví en menys de dues hores, el Shisha Pangma en deu hores o l’Annapurna en vint-i-vuit hores, ascensió per la qual fou guardonat amb el…

Fou feta construir per Gai Flamini, i fou restaurada per August i per Vespasià

Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930 Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí Fou campió de Catalunya d’esquí de fons 1925 i guanyà tres Copes de Ribes 1921-24 El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat També escalà l’Eco Superior i…

Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina

Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de la Terra, que ha ascendit…

Durant la dècada de 1960 feu ascensions a pics dels Pirineus i dels Alps Fou guia d’escalada als Alps fins que l’any 1966 patí un accident i deixà l’alpinisme Començà una aventura en solitari a bord d’un veler de 7 m d’eslora, el Mistral  per donar la volta al món Sortí del port de Barcelona a l’abril del 1968 i arribà al port de Lekeitio a l’estiu del 1972, després de recórrer 38000 milles marines només amb vela Fou el primer navegant en solitari de l’Estat espanyol que aconseguí aquesta fita Fruit d’aquesta experiència publicà Eh, Petrel 1974 L’any 1974 participà en la primera expedició…

Fill de Salvador Rivas Goday Catedràtic de botànica a la Facultat de Farmàcia 1965-70 i a la de Ciències 1970-76 de la Universitat de Barcelona, i a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Madrid, on dirigí el Jardí Botànic 1974-79 Publicà  Contribución al estudio fitosociológico de los hayedos españoles 1962, Estudio fitosociológico de los bosques y matorrales pirenaicos del piso subalpino 1968,  Contribución al estudio geobotánico de los bosques araneses 1968 i  Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España Memoria del mapa de vegetación potencial de España  2007…