Resultats de la cerca
Es mostren 907 resultats
castrisme
Política
Moviment polític revolucionari, desenvolupat a l’Amèrica Llatina a partir dels darrers anys de la dècada del 1950.
Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —tant la…
lerrouxisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Denominació aplicada especialment al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la…
democràcia popular
Política
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela per part de l’URSS,…
escola de Manchester
Política
Escola de pensament econòmic, polític i social, lligada a les activitats d’un grup d’homes de negocis de Manchester, encapçalat per Cobden i Bright, durant els anys 1840-55.
Damunt la base de l’experiència comercial, de l’ètica utilitarista i de les creences religioses de les noves classes mitjanes sorgides de la Revolució Industrial, defensava un lliurecanvisme extrem, no solament com una garantia d’expansió econòmica, sinó com una seguretat contra les crisis i el descontentament social El seu principal instrument polític fou l’Anti-Corn Law League, fundada el 1839 per combatre l’aranzel del blat Però, de fet, més que la seva abolició, que aconseguí el 1846, anhelava una transferència de poders dins la societat
sucursalisme
Política
Concepte encunyat els darrers anys de l’oposició antifranquista per a designar que determinats partits polítics dels Països Catalans depenen de centres de decisió situats fora del territori català, generalment a Madrid.
Així, en formar-se el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, els grups sucursalistes PSOE, PTE, etc en foren exclosos Des del 1977, aquest terme ha estat utilitzat pels partits nacionalistes CDC, ERC, UDC, etc per a intentar de desqualificar les organitzacions catalanes de vinculació estatal, i, en particular, CC-UCD i PSC PSC-PSOE
Arnaldo Otegi Mondragón
© Kaosenlared.net
Política
Polític basc.
Llicenciat en filosofia i lletres, al final dels anys setanta ingressà en l’organització ETA La policia el vinculà a diverses accions terroristes sense morts, com el segrest del polític de la UCD Javier Rupérez, el de l’empresari Luis Abaitúa i l’intent de segrest del polític del Partido Popular Gabriel Cisneros El 1981 abandonà ETA-politicomilitar, que es dissolgué, i ingressà a ETA-militar Fugí a França, on residí fins que fou detingut i extradit el 1987 Dos anys després comparegué davant la justícia i fou condemnat pel segrest d’Abaitúa a sis anys de…
Otelo Saraiva de Carvalho
Militar
Política
Polític i militar portuguès.
Els anys seixanta serví a les colònies africanes d’Angola i Guinea-Bissau, i els anys setanta fou oficial de la plana major del general Antonio de Spínola Fou l’organitzador de la revolució de l’abril del 1974 Ascendit a general brigadier el 1975, esdevingué membre del triumvirat que dirigia l’acció revolucionària, però després de l’intent de rebellió militar esquerrà del novembre, del qual era promotor, fou arrestat En les eleccions presidencials del juny del 1976 fou el segon candidat més votat 16,5%, amb el suport de l’extrema esquerra Fracassà en les eleccions…
Manuel Antonio Noriega Morena
Militar
Política
Militar panameny.
Feu la carrera militar al Perú i als EUA Del 1950 fins a mitjan anys vuitanta fou collaborador de la CIA Membre de la Guàrdia Nacional, fou aliat del coronel colpista Omar Torrijos, a la mort del qual 1981 el succeí a la cúpula d’aquest cos militar policial, que transformà en les Forces de Defensa de Panamà FDP, i que utilitzà per a afermar-se en el poder amb la repressió de la dissidència Convertit en l’autoritat de facto del país des del 1983, l’any 1988 els EUA l’acusaren de practicar el narcotràfic i el comerç illegal d’armes L’any 1987 obligà a dimitir al cap de l’estat…
Neil Kinnock
© Parlament Europeu
Política
Polític gal·lès.
Ingressà al Partit Laborista als 14 anys Fill de miners, activista sindical durant l’estada a la Universitat de Cardiff, el 1970 fou elegit diputat als 28 anys Per l’octubre del 1983 succeí Michael Foot al capdavant del Partit Laborista, on estigué nou anys com a cap de l’oposició Després de la derrota electoral en les eleccions generals de l’abril del 1992 enfront del conservador John Major, dimití i fou substituït per John Smith Del 1995 al 1999 fou comissari europeu de transports Vicepresident de la Comissió Europea des del 1999, dimití al març…
María Milagrosa Martínez Navarro
Política
Política i advocada.
Llicenciada en dret, ingressà de jove a les files del Partido Popular ocupà càrrecs polítics, entre els quals el d'alcaldessa de Novelda Alacant durant els anys 1995 al 2004, exceptuant el període comprès entre els anys 1997 i 1999, en què deixà el càrrec en perdre una moció de censura, i novament a partir del 2011 Fou consellera de Turisme del Govern valencià 2004-07, i presidenta de les Corts Valencianes 2007-11, la segona dona en el càrrec des de l’inici de l’autogovern 1983 Fou reelegida diputada del PP a les Corts Valencianes l'any 2011 Dimití l’acta al març del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina