Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
vegà | vegana
Sant Ponç de Tomeres
Abadia
Catedral
Antiga abadia benedictina i més tard catedral del bisbat de Sant Ponç (Llenguadoc).
L’abadia fou fundada el 936 per Garsenda de Narbona, muller del comte de Tolosa Ramon Ponç, que hi installà un grup de benedictins procedents d’Orlhac Alvèrnia L’abadia prengué tot seguit un gran increment i fou causa de la formació de la ciutat entorn seu Al s XI començà a fer sentir la seva influència a Catalunya, i el 1070 el comte Bernat II de Besalú li donà l’abadia rossellonesa de Sant Martí de Les però fou en temps de Sanç Berenguer, monjo de Tomeres i germà del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i de l’abat Frotard que s’abocaren plenament sobre el Principat i ocuparen l’abadia de…
veganisme
Alimentació
Antropologia
Estil de vida compromès amb la protecció de la natura que, per qüestions ètiques, implica abstenir-se totalment de l’ús o consum de qualsevol producte d’origen animal, tant en l’alimentació com en la roba, els cosmètics, etc.
El veganisme comporta, entre altres coses, el seguiment d'una dieta vegetariana estricta, que exclou completament els productes d'origen animal, incloent-hi els ous, la llet i la mel la renúncia a utilitzar teixits d'origen animal l'oposició a l'experimentació amb animals, i el rebuig als espectacles en què s'utilitzen animals
neorural
Antropologia
Sociologia
Dit de la persona d’ origen urbà que s’ instal·la en una zona rural per dedicar-se generalment a l’ agricultura o la ramaderia.
Amb el mateix nom es coneix el fenomen sociodemogràfic, produït sobretot a partir de la dècada dels vuitanta del s XX, a partir del qual alguns membres de la població urbana opten per desplaçar-se al món rural, tot esperant trobar-hi el ritme i els valors propis d’un estil i d’una qualitat de vida difícilment assolibles en el món urbà actual Els motius que empenyen el neorural a aquest canvi de vida poden ésser diversos personals, ideològics, de salut, estratègics o senzillament conjunturals La millora de les xarxes de comunicació i la generalització a tot el territori de les noves…
civilització tessàlica
Antropologia
Civilització del Neolític tardà desenvolupada pels pobladors de les planures del Peneu i de l’Esperqueu i també pels homes dels encontorns del golf de Volos.
Consta de quatre fases les dues primeres, la de Dimini i la de Sesklo, ofereixen un tipus de ceràmica decorada ceràmica tessàlica, de gran valor
raça màrgida
Antropologia
Física
Raça d’amerindis dolicocèfals de talla inferior a la mitjana, cabells negres, cara curta, nas ample i ulls petits i separats, que ocupava diverses àrees marginals a Califòrnia i al litoral del golf de Mèxic.
màrgid | màrgida
tipus leptosomàtic
Antropologia
Psicologia
Biotip, segons la biotipologia d’Ernst Kretschmer, dels individus caracteritzats per ésser d’una estatura elevada, prims i de musculatura poc desenvolupada.
El temperament que li correspon és l’esquizotímic i presenta una correlació positiva amb l’esquizofrènia
ruanda
Antropologia
Història
Individu d’una de les diverses ètnies que viuen sobretot als territoris que formen els actuals estats de Ruanda i Burundi i que parlen dues llengües bantús estretament relacionades, el rundi i el ruanda.
Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia Fora d’això,…