Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
sistre
Música
Instrument de percussió que consisteix en una placa metàl·lica doblegada en forma de ferradura i amb diverses varetes corbades en llurs extrems.
Quan és mogut, les varetes percudeixen els costats de la placa sobre la qual es desplacen Fou conegut a Mesopotàmia i a Egipte durant l’Imperi Mitjà Actualment encara és usat en les celebracions litúrgiques de l’Església Etiòpica
adreça
Diplomàtica i altres branques
Fórmula del protocol que comprèn el nom (o noms) i el títol del destinatari del document.
Un cop aquest plegat i segellat, es repetia al revers L’adreça es troba ja en les tauletes cuneïformes i en els papirs grecs d’Egipte, i fou usada així en les cartes fins a l’adopció del sobre
malikita
Islamisme
Dit de l’escola jurídica fundada per Mālik ibn Anas, una de les quatre considerades ortodoxes a l’islam.
Recull el dret consuetudinari de Medina i admet de recórrer a la tradició i als ḥadīt A partir del s VIII s’expandí a Al-Andalus i al Magrib Actualment és el predominant a l’Àfrica del nord, llevat d’Egipte
fona
Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma
xafiïta
Islamisme
Dret
Dit de l’escola jurídica musulmana fundada per Abū "Abd Allāh Muḥammad al-Šafi"ī, una de les quatre escoles considerades ortodoxes per l’islam (xaria).
Intenta de mantenir l’equilibri entre la raó i la sunna, la qual fixà definitivament com a font del dret Actualment és seguida a Bahrain, els dos Ièmens, Insulíndia, Egipte, el Daguestan i una bona part de l’Àsia oriental i central
trist
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 10 cm, que és de color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc.
Habita a les jonqueres dels aiguamolls litorals d’Occitània, a Itàlia, Còrsega, Sardenya, Sicília, Grècia, l’Àsia Menor, Xipre, Egipte, el nord-oest d’Àfrica, el sud i l’est de la península Ibèrica i les Balears És comú als Països Catalans
carabao
Mastologia
Mamífer bòvid, considerat com una subespècie del búfal indi ( Bubalus bubalis
).
Viu a les illes de la Sonda i a l’Àsia Menor i ha estat introduït a Malàisia, Filipines, Egipte, Balcans, Hongria i fins a Itàlia Viu en estat domèstic des de l’antigor i és emprat especialment com a bèstia de càrrega
dinastia
Història
Sèrie de sobirans que pertanyen a una mateixa família.
Per a l’Orient Pròxim i Mitjà antic, hom ha conservat diverses llistes reials Per a Egipte, cal esmentar l’obra del sacerdot Manethó, de l’època ptolemaica, a qui hom deu la divisió de la història egípcia en trenta-una dinasties
òstracon
Arqueologia
Tros de terrissa (en un principi el terme significava ‘conquilla’) emprat a Grècia per a inscriure el nom de la persona destinada a l’ostracisme
.
A Roma n'han aparegut exemplars al turó anomenat Testaccio A Egipte on han estat trobats la majoria, els òstracons s’empraren com a rebuts d’imposts o consums També han estat conservats en aquest material d’escriptura altres documents, lletres, pregàries i alguns fragments literaris
rascló
Rascló
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 28 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva amb taques negres, les inferiors d’un gris blavós, els flancs llistats de blanc i negre i el bec llarg i roig.
Habita entre la vegetació aquàtica a pantans, aiguamolls i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i el nord-oest d’Àfrica És migrador parcial i molts rasclons de l’Europa septentrional i central hivernen cap al sud És comú als Països Catalans