Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
articulació
Articulació diartroïdal coxo-femoral
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal (ossos, artells) que els dóna mobilitat.
Les articulacions òssies es componen essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que es troben en contacte dels cartílags articulars, que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast dels lligaments articulars, amb formes diverses, intra o extraarticulars, que mantenen en contacte les superfícies articulars de la càpsula articular o sinovial, que limita l’articulació, i amb la seva secreció, la sinòvia, lubrifica l’articulació i, a vegades, d’unes formacions cartilaginoses menisc del genoll, disc intervertebral, etc que s’…
articulació
Fonètica i fonologia
Posició i moviments, actius i passius, globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu.
Des de la fonètica tradicional hom sol distingir tres menes de trets articulatoris el lloc, el mode i el temps d’articulació El lloc, zona o, fins i tot, punt d’articulació es refereix a l’indret on s’apliquen o s’acosten els principals òrgans de fonació per tal de produir un determinat efecte acústic representatiu d’un fonema El mode d’articulació indica el grau de tancament dels òrgans i la forma com surt a l’exterior l’ona fònica El temps d’una articulació es classifica en tres etapes o moments quasi sempre ben diferenciats intenció,…
articulació
Tecnologia
Unió mòbil entre dues peces, que els permet un desplaçament angular recíproc, la transmissió d’esforços de tracció o compressió, però mai parells de torsió.
El desplaçament pot ésser limitat només a un pla, com és el cas de les frontisses , de les forquilles , de les unions biela-manovella , etc, o pot abastar un àmbit espacial relativament ampli, com és el cas de les ròtules
articulació
Construcció i obres públiques
Unió mòbil entre dos elements, peces o parts d’una estructura, que pot transmetre esforços de tracció o compressió però mai parells de torsió.
articulació
Música
Emissió clara, precisa, nítida, dels diversos sons d’una frase musical (corresponents o no a síl·labes) de manera que hom els pugui sentir distingits i diferenciats tant si es tracta d’un passatge legato
com, encara més, si és staccato
.
El terme és aplicat sobretot a la veu humana, però també als instruments
articulació
Anatomia vegetal
Nus ben diferenciat que separa dos segments d’un òrgan vegetal.
articulació doble
Fonètica i fonologia
En la terminologia d’André Martinet, procés onomasiològic de conversió a unitats lingüístiques de tota entitat informativa al qual aquell autor atribueix una primera fase de conversió a monemes: /té/, /mal/, /de/, /cap/, i una segona de linealització total en forma de fonemes:.
∣t∣, ∣é∣, ∣m∣, ∣á∣, ∣l∣, ∣d∣, ∣e∣, ∣k∣, ∣á∣, ∣p∣ A aquesta doble articulació o conversió analítica en segments unitaris s’afegeix el que ell anomena els suprasegments, com és ara la durada, la intensitat, el to, la corba melòdica, etc, per tal de reproduir lingüísticament, i segons els pressupòsits de cada llengua, el contingut d’informació, base de tota mena de missatge comunicatiu