Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
acord col·lusori
Economia
Dret mercantil
Acord tàcit o explícit entre empreses oligopolístiques sobre preus, produccions, zones de venda, amb la intenció d’establir un comportament monopolístic conjunt que les beneficiï.
Si l’acord és explícit, s’anomena càrtel Aquests acords representen pràctiques restrictives de la competència, i actualment són més vigilats i sancionats per l’Administració que la formació de grans grups industrials, primers objectius de les lleis antimonopoli
mènids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, dels quals es diferencien pel fet de posseir una boca extraordinàriament protràctil i les mandíbules més febles.
Són hermafrodites proterògins Moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle S'alimenten de crustacis i altres minerals planctònics, i habiten a la zona litoral de les mars temperades i càlides a la Mediterrània és molt corrent la xucla
condicionament
Indústria tèxtil
Establiment públic dotat de les instal·lacions necessàries per a poder determinar amb exactitud certes circumstàncies, com és ara el grau d’humitat, la llargada i la finor de la fibra, etc, que determinen la classificació i el valor comercial de certs productes tèxtils com la llana, la seda, el cotó, etc.
El seu origen prové de l’assecatge de la seda que en altre temps feien els mateixos comerciants italians i francesos i que molt aviat fou substituït per establiments creats sota la garantia de l’estat i vigilats per les cambres de comerç El primer d’aquests establiments fou fundat a Torí l’any 1750, i el més important és el de Lió, fundat per decret el 12 d’abril de 1805 A Catalunya hi ha els condicionaments de Terrassa i Sabadell, fundats el 17 de setembre de 1906 i l’1 d’abril de 1908, respectivament
blat
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…