Resultats de la cerca

Agricultor d’ofici, alcalde del Campell i conseller de cultura de la Llitera, és un dels escriptors importants en llengua catalana a la Franja de Ponent Narrador, sobretot, és autor, també de l’obra de teatre Hereus de la casa cremada 1997 i, entre les seves novelles i reculls de contes, destaquen L’home de França 1986, Bo per a contar 1988, Guardeu-vos de la nit del cel encès 1991, La flor del ram 1995, Terra Verge 2000 i Estimàvem Celentano 2003

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…

Estudià medicina a Leiden, i el 1689 presentà la tesi De brutorum operationibus Més tard s’establí a Anglaterra —residí a Londres—, on, a causa de les adversitats de la seva professió, decidí de dedicar-se a escriure Les seves obres són un atac contra la moral hipòcrita, ple d’ironia en texts com ara Typhon 1704, Assop Dress’d ‘Isop disfressat’, 1704, The Virgin Unmask'd ‘La verge desemmascarada’, 1709 i The Fable of the Bees or Privates Vices, Public Benefits 1714 publicada anònima el 1705

El 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al s XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del s XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

És un estel de la seqüència principal i del tipus espectral B 2 a una distància de 260 anys llum del sistema solar És un binari eclipsant de període 4,014 dies

Presidí diverses entitats culturals i econòmiques valencianes Per al teatre escriví, abans i després del 1936, nombroses obres còmiques La miss Kakau, La plaça redona, Els farols, Jo no sóc jo, El boticari de Beniarrau, Voler als fills, El veïnat, etc La peça El fava de Ramonet, en collaboració amb Ismael Serneguet, li serví per a realitzar el primer film sonor en català rodat al País Valencià 1933 Fou autor del poema simfònic La Verge per l’horta Durant la postguerra dugué a terme un popular programa radiofònic, de caire benèfic, en català

L’Ashanti històric era una regió de turons seguits, circuïda en part pel Volta i els seus afluents, que ocupava una àrea d’uns 60 000 km 2 , amb bosc verge al sud i més al nord sabanes i bosc galeria vora els rius Els seus habitants són els aixantis, i Kumasi és la capital de l’Ashanti antic i modern La importància econòmica de la regió és determinada per les plantacions de cacau sota la protecció dels grans arbres del bosc, per la fusta dura i per l’explotació de les mines d’or i de bauxita

A causa de la revolució i la guerra civil, emigrà a Praga, Berlín i París entre el 1922 i el 1939, any que retornà al seu país, on se suïcidà poc temps després Tot i que hom classifica la seva poesia com a simbolista, hom pot detectar-hi influències de la poesia popular i de moviments més moderns, especialment pel que fa a l’experimentació amb el llenguatge La seva obra influí en poetes de generacions posteriors, com Jevtušenko i Voznesenskij Entre altres, publicà els reculls Večernij al ‘bom ‘Àlbum de capvespre’, 1911 i Car-devitsa ‘La reina verge’, 1922

S'afermà en el panorama literari grec amb la novella ‘H ζωή εν τάφω ‘La vida en la tomba’, 1924 i 1932, que descriu, amb realisme i sense falsa retòrica, la cruesa de la guerra en el front de Tessalònica Figura cabdal de la novellística grega moderna, a la qual aportà un lirisme ple d’una sensibilitat rica i refinada, publicà, entre altres obres, el recull de contes Tò πράσο βιβλίο ‘El llibre verd’, 1935, i les novelles ‘O Βασίλης ὁ Αρβανίτης ‘Basili l’albanès’, 1943 i ‘H Παναγία ἡ Γοργόνα ‘La Verge gorgona’, 1950 Fou investit acadèmic el 1957

Documentat entre el 1360 i el 1380 Per la seva tècnica sembla pertànyer a l’escola de retaules de pedra iniciada per Cascalls tríptic de pedra de la capella de Sant Pere de l’església de Sant Llorenç de Lleida, fundada per Pere Sagrassa 1318, retaule que costejà el seu successor del mateix nom i cognom D’estil similar és la coneguda Verge dels fillols , d’alabastre parròquia de Sant Llorenç, que sense cap mena de dubte presidí el retaule major de la Seu de Lleida i que és la seva obra cabdal 1366-80, de la qual resten alguns fragments en relleu