Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Lluís Juste de Nin
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Lluis_Juste_de_Nin.jpg)
Lluís Juste de Nin (2017)
Ferran Cornellà (CC BY-SA 4.0)
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i il·lustrador, autor de còmics i dissenyador de moda.
Professionalment vinculat al món de la moda des del 1976, treballà a l’empresa familiar del seu cosí Armand Basi , primer com a representant de Lacoste a l’Estat espanyol i posteriorment a l’empresa de moda que aquest creà el 1985 i de la qual fou director artístic Parallelament, com a dibuixant collaborà en diverses publicacions periòdiques — Mundo , Treball , Canigó amb la sèrie “Petant la xerrada”, etc—, i també amb el grup Plàstica Popular vinculat a l’Assemblea de Catalunya i amb diversos escriptors, com Manuel Vázquez Montalbán Signà sovint els seus treballs amb els pseudònims l’…
Víctor Dalbiez
Història
Política
Polític del partit radical socialista.
Collaborà en el diari La Montagne 1905-12 fou cofundador de Le Cri Catalan 1907, conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929 Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador 1927 i membre de la comissió d’afers estrangers, i alcalde de Perpinyà 1929-35 Durant la guerra de 1914-18 féu votar una llei llei Dalbiez que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats
Xavier Junquet
Botànica
Metge i botànic.
Herboritzà pel Conflent, l’Alta Cerdanya i el Vallespir La majoria dels resultats de les seves herboritzacions, que figuren en un manuscrit conservat a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, foren publicats per Lluís Companyó
Georges Daniel de Monfreid
Pintura
Pintor i xilògraf francès.
Exposà al Salon d’Automne de París i a les exposicions del grup sintetista Practicà també l’escultura Fou navegant de cabotatge A casa d’Émile Schuffenecker prengué contacte amb Paul Gauguin en tornar aquest de Martinica 1888, el protegí econòmicament i li comprà obres En anar Gauguin a Tahití esdevingué, en certa manera, el seu conseller i apoderat i rebé una interessant correspondència, que va del 1891 al 1903 i que fou publicada el 1918 Lettres de Paul Gauguin à Daniel de Monfreid Féu, segons obres de Gauguin, els gravats de la primera edició de Noa-noa 1929 S'establí al Rosselló i…
Arnau de Mercader i de Zufía
Meteorologia
Meteoròleg i museògraf.
Segon comte de Bell-lloc Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch Es casà amb Paulina Pozzali i Crotti El 1899 finançà i fundà l’observatori Belloch, a les muntanyes del Far Llinars del Vallès, i amb el seu amic i collaborador, Antoni Llorens i Clariana, fundà Hojas Meteorológicas , primera publicació catalana de meteorologia 1901 Posteriorment, fou diputat provincial i president 1924-30 de la Junta de Museus de Barcelona Durant la seva gestió, la Junta adquirí les pintures romàniques de les esglésies catalanes del N del Principat, que formaren part del patrimoni de l’actual Museu d’Art de…
Ambrosi Carrion i Juan
Ambrosi Carrion i Juan
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i novel·lista.
Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre i Clitemnestra foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920, El fogueral 1925, Niobe 1928, L’…
,
Artau
Cristianisme
Bisbe d’Elna des del 1087, bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.
Collaborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes 1096 presidit per Urbà II
Tomàs Baiget i Marigó
Arxivística i biblioteconomia
Enginyer i documentalista.
Ha treballat a l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, com a cap del Servei de Teledocumentació 1973-79 i al Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya, que es convertí en Institut d’Estadística de Catalunya, on fou cap de projectes d’informació Ha promogut diverses iniciatives d’interès per a la informació i la documentació com ara la llista de distribució IweTel des del 1993, amb quasi 6000 subscriptors, el grup d’experts ThinkEPI des del 2005, sobre estratègia i prospectiva de la informació, que publica l’ Anuario ThinkEPI , el directori EXIT Expertos en el tratamiento de la…
Ramon Muntaner i Torruella
![](/sites/default/files/2021-12/Ramon_Muntaner_SGAE_2018.jpg)
Ramon Muntaner (2018)
© SGAE
Música
Autor i intèrpret de cançons.
Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou Cançó de carrer 1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol, Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb poemes de…
,
Ramon Guillén Balmes
Art
Artista plàstic.
Estudià a la Llotja de Barcelona entre el 1973 i el 1978 Vinculat al collectiu d’artistes USQUAM des de la seva creació el 1980, fou professor de l’Escola Massana de Barcelona La seva obra es desenvolupa dins l’àmbit escultòric, tot i que no es constreny als límits que habitualment es confereixen a aquest llenguatge artístic, per a construir installacions que en cada intervenció s’adeqüen a les necessitats de l’espai i de l’artista Són inventaris d’objectes quotidians descontextualitzats, presentats amb elements que tenen formes protètiques, de cotó de color cru, que fabrica artesanament i…