Resultats de la cerca

Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general mantingué bones…

Fill de pare cristià i mare musulmana Abans dels vint anys s’incorporà a l’Organització Democràtica del Poble Oromo, un dels grups guerrillers contraris al dictador Mengistu Haile Mariam que integraven el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop FDRPE Després de l’enderrocament del règim prosoviètic 1991, passà a formar part de l’exèrcit d’Etiòpia, dins del qual arribà a tinent coronel El 1995 participà en la missió de pau de les forces de l’ONU UNAMIR en el conflicte dels grans llacs Posteriorment fou destinat a dirigir una unitat d’intelligència en els combats fronterers contra…

Procedent d’una família del Sindh enriquida, estudià al St Patrick’s High School de Karachi, i posteriorment a la London School of Economics El 1987 es casà amb Benazir Bhutto Essent aquesta primera ministra 1988-90 i 1993-96, fou acusat de diversos càrrecs d’apropiació de fons públics i d’asassinat i empresonat 1990-93 Aquest any fou absolt i Bhutto el nomenà ministre d’economia Empresonat novament el 1996, Bhutto n’aconseguí l’alliberament el 2004 després de negociaciar amb Pervaiz Musharraf Posteriorment s’exilià als EUA, on visqué fins el 2007 Arran de l’assassinat de Bhutto desembre…

Fill de Ḥusayn ibn ‘Alī, a qui succeí quan abdicà Fou emir de Medina durant el regnat del seu pare i dirigí les forces àrabs contra Turquia a la Primera Guerra Mundial ‘Abd al-'Azīz III ibn Sa'ūd l’obligà a abdicar i llavors es traslladà a Bagdad, on regnava el seu germà Fayṣal

Des del 1126 exercí el càrrec de governador d’Al-Andalus, excepte de les Balears Quan assolí el govern de l’imperi, l’avenç dels almohades havia progressat tant a la península que el seu regnat fou un seguit de retirades A la seva mort encara fou nomenat successor el seu fill Ibrāhīm

Sostingué una polèmica amb el seu collega Abū-l-Hasan al-Muḫtār ibn Butlān, les notícies de la qual són molt útils per a conèixer l’estat de la medicina del seu temps iniciada amb una discussió sobre la calor innata dels pollets, derivà vers qüestions de mètode d’ensenyament És autor de comentaris de l' Ars parva de Galè i de l' Opus Quadripartitum de Ptolemeu, els quals tingueren gran ressò a Occident, on ‘Alī fou conegut amb el nom de Haly Rodoam

Fill del conqueridor del Marroc, Yūsuf ibn Tašfīn, fou proclamat a Marràqueix Es nomenà amīr al-muslimīn ‘príncep dels musulmans’, bé que reconegué la preeminència religiosa del califa abbàssida Unificà Al-Andalus i prengué les Balears i la ciutat de Saragossa, bé que aquesta fou perduda aviat davant Alfons I d’Aragó 1118 Aquest rei i el de Castella, aprofitant-se de la debilitat dels almoràvits, llançaren freqüents atacs a llurs dominis, com l’expedició d’Alfons I a Granada el 1125, que proporcionà a Aragó un gran nombre de mossàrabs per a la repoblació de les terres de nova conquesta El…

Succeí el seu pare Muǧāhid ibn ‘Abd Allāh en el govern independent d’aquell territori, malgrat l’oposició del seu germà Ḥasān Havent caigut en poder dels cristians en una expedició militar a Sardenya, fou batejat, però després del rescat tornà a l’islamisme i s’hi mantingué fidel Tanmateix, servà amistat envers els cristians Signà un conveni 1058 amb el bisbe de Barcelona i es comprometé a protegir els súbdits cristians de Dénia i de les Balears a canvi del reconeixement de la seva sobirania Mantingué bones relacions diplomàtiques i correspondència amb la comtessa Almodis de Barcelona Prengué…

El 1932 ingressà al seminari d’Eşfahān, i hi començà estudis de teologia que continuà a l’Escola de Teologia de Qom, on fou deixeble de Khomeynî , del qual esdevingué un estret collaborador Professor en aquesta escola des dels anys cinquanta, esdevingué un destacat jurista islàmic i fou nomenat Gran Aiatollà, la més alta dignitat del clergat xiïta Fou un dels líders del moviment islàmic contra la monarquia del xa i substituí Khomeynî durant l’exili d’aquest 1964-79 Empresonat de 1974 a 1978, després de la revolució islàmica que enderrocà el xa fou un dels artífexs de la nova constitució que…

Capturà l’estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburṭayr, que ell empresonà, s’havia desplaçat a Mallorca per tal d’aconseguir el vassallatge dels successors d’Isḥāq ibn Gāniya