Resultats de la cerca

S'inicià de molt jove en orquestres semiprofessionals i treballà també com a músic en publicitat El 1987 debutà amb El profeta basat en els poemes de Khalil Gibran Ja sota el seu nom artístic edità Esa chica es mía 1989, Sintiéndonos la piel 1991, Adivina 1992, Sólo para ti 1993, Cuerpo a cuerpo 1995, Historias normales 1998, Nueva vida 2000, De otro color 2003, Todo lo que quieres 2005 i A buena hora 2008, àlbums en els quals conrea un pop romàntic amb el qual ha aconseguit un gran èxit de públic Tret d’algunes cançons, la seva producció és exclusivament en castellà Ha rebut nombrosos premis…

De jove participà en un quartet de jazz i formà una parella de pallassos Més tard estudià a l’escola de Jacques Lecocq Treballà al Piccolo Teatro de Milà —per formar una escola de mim— i a les companyies de Dario Fo A més d’espectacles del tipus one man show és autor, entre d’altres, de Teatre de Màscares i Moviment amb Cee Booth, 1969, Lavora, lavora che domani e domenica 1972, Síndola, Opera solo amb Philipe Capdenat, 1975 i El mosquit ditiràmbic A Catalunya ha presentat El bufó 1977, que recull experiències anteriors, L’aperitiu amb Carles Santos, 1979, Dansa per a un moment de silenci…

Es tenen molt poques notícies de la seva vida Sembla que pertanyia a l’aristocràcia i que, en arribar al poder la classe burgesa, es dedicà a escriure un llibre d’elegies, adreçades al seu amic Cirnus, al qual volia inculcar els principis i l’ideal aristocràtics contra la nova classe que havia assolit el poder Se li ha atribuït un recull de poemes —dividit en dos llibres i format per mil quatre-cents versos—, que palesen un fort ressentiment i que recorden els versos de Soló, Mimnerm i Tirteu ja que, en ocasions, són recollits literalment Això ha fet pensar que l’obra de Teognis…

Format al Centro Universitario de Estudios Cinematográficos de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, s’inicià els anys vuitanta amb diversos curtmetratges, i posteriorment en sèries de televisió Debutà el 1991 amb el llargmetratge Sólo con tu pareja , que obtingué reconeixement internacional Passà aleshores al cinema nord-americà amb  A Little Princess 1995 i  Great Expectations 1998, i retornà al cinema mexicà amb Y tu mamá también 2001 Posteriorment rodà Harry Potter and the Prisoner of Azkaban 2004, Children of Men 2006 i Gravity 2013, guardonada amb set premis Oscar l’any 2014…

Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al conservatori de Barcelona amb V Gavín, A Ros Marbà i J Zamacois, entre d’altres, i on fou professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba 1961-91, instruments en els quals s’especialitzà Fou solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1953 i de l’Orquestra Municipal de Barcelona 1958, i al conservatori de Barcelona 1961-91 És autor de mètodes de trombó i d’altres instruments de vent Escuela moderna de trombón de varas , Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos ,…

Després d’estudis inacabats de filosofia a la Universitat de Torí, es dedicà a tasques de promoció cultural en diversos àmbits fundà un cineclub i un grup teatral, treballà en biblioteques i també per a agències de premsa de l’ajuntament de Pisa, i, des del 2002, de Roma Collaborador del diari La Repubblica i de diverses revistes, la seva obra narrativa té un acusat component social Publicà les novelles Le scarpe appese al cuore 1995 Un uomo che forse si chiamava Schulz 1998, Premi Campiello, que el convertí en un dels autors italians actuals de més projecció Stramonio 2000  Il dolore…

S'introduí de molt jove al món de la música La seva condició social humil i la seva negativa a admetre les normes comercials en música feren que tardés més de deu anys a ésser reconegut com a figura del rock , estil que ha conreat des del començament Ha enregistrat més d’una vintena de discs, entre els quals Unidos 1971, Memorias de un ser humano 1974, Al-Andalus 1977, Los viejos rockeros nunca mueren 1979, Rock and Ríos 1982, La encrucijada 1984, Como si fuera la primera vez 1996, Ana Belén, Miguel Ríos cantan a Kurt Weil 1999, Miguel Ríos y las estrellas del rock latino 2001 i Solo o en…

Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…

Després d’estudiar direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà amb Roger Bernat el collectiu General Elèctrica 1996-2000, en el qual collaborà també com a actor El 2001 fundà la Societat Doctor Alonso amb la coreògrafa Sofía Asencio, amb qui també és codirector artístic del festival MAPA Maig, Art, Paisatge, Acció a l’Alt Empordà Com a coreògraf combina moviment, paraula i música en peces com Cruza cuando el hombrecito esté en verde 1997, By Natural Piety 1998, Night 1998, John Kovach, State of Emergency 1999, guardonat amb el Prix d’Auteur dels Rencontres…

El 1952 entrà al Conservatori de Nova Anglaterra, on estudià piano i teoria El 1953 formà el seu primer quartet i el 1956 feu el primer enregistrament, Jazz Advance , amb un quartet que incloïa el saxofonista Steve Lacy El mateix any inicià una llarga estada al club novaiorquès Five Spot i participà en el Newport Jazz Festival Des dels inicis, consolidà una trajectòria que a partir dels anys setanta el consagrà com una de les primeres figures del  free-jazz , sempre en petites formacions o en solo Conjugant una energia i un virtuosisme excepcionals, donava a les seves improvisacions una…