Resultats de la cerca

Entre les seves obres cal esmentar els reculls Zelta vālodze ‘El tord d’or’, 1939, Varaviksne ‘L’arc de Sant Martí’, 1940, Niciba ‘La caducitat’, 1942 i sobretot Dievs, tava zeme deg ‘Déu, la teva terra crema’, 1943, considerada com la seva millor obra El 1992 fou elegit membre honorari de l’Acadèmia Letona de Ciències Exiliat a Suècia durant 53 anys, el 1998 hi retornà a Letònia

Després d’assimilar els moviments d’avantguarda s’orientà cap al realisme Anà a Itàlia per estudiar els pintors antics, especialment Il Caravaggio El 1926 participà en l’escola de Montparnasse, però retornà a Itàlia Conreà un realisme fotogràfic de colors molt vius i un dibuix molt rigorós Féu algunes composicions de gran format Els dos àngels , Natura morta amb mirall És autor de l’autobiografia La mia avventura 1963

Fou president de la Joventut Republicana local i del Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana Per l’abril del 1931 proclamà la República a Cervera Havent ingressat a l’Esquerra, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Lleida novembre del 1932 Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret Exiliat a França desembre del 1938, retornà a Catalunya el 1948

Collaborà activament a la revista Ariel , publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 Amb Diari del captaire 1955 donà una visió personal de París Publicà també la novella La columna trencada 1958 Allunyat un temps de l’activitat literària, hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tots els temps 1983

Es graduà en economia al College of West Africa de Monrovia 1955 i posteriorment anà als Estats Units, on es diplomà en comptabilitat a la Universitat de Madison 1964 i on feu un màster en administració pública a la John F Kennedy School of Public Administration de la Universitat de Harvard 1970 El 1972 retornà a Libèria i fou secretària d’estat de Finances 1972-73 sota William Tolbert, el qual el 1979 la nomenà ministra de Finances Després de l’enderrocament i l’execució de Tolbert 1980 pel règim militar de Samuel Doe, s’exilià a Nairobi Kenya, on fou directora del Citibank del…

Fundador del grup Indika Obtingué el premi Tina Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament, traduït d’una manera arrauxada als seus quadres, sempre inundats de colors càlids, trempats per la seva emotiva personalitat Passà d’una fase naturalista, per esquematització, a l’informalisme, i retornà, a la fi, a representacions esotèriques Residí a París i Estocolm, i té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms Suècia

Cursà estudis de filologia i belles arts Dedicat professionalment a la pintura, el 1982 guanyà el premi Documenta de literatura amb l’obra Somni , i el 2006 el Sant Jordi amb Sayonara Barcelona , novella en la qual el protagonista narra el seu desengany amb la ciutat postolímpica quan retorna al seu país després d’una llarga absència Posteriorment ha publicat el Diari del pintor JP i la novella l' Amor a Venècia 2008

S'establí a Cuba on treballà com a mariner Es dedicà i s’especilaitzà en el tràfic d’esclaus negres i a la pirateria amb el seu vaixell, el “Panda” Abordà el vaixell “Mexican”, amb matrícula de Massachusetts Posteriorment, es carregà amb esclaus i ivori i retornà a les costes antillanes Malgrat tot, fou capturat pels guardacostes dels Estats Units, on, amb altres supervivents en el combat, fou jutjat, condemnat a mort i executat

Destinat a Cuba, treballà en la docència al collegi de Guanabacoa, prop de l’Havana Remarcable promotor educatiu, fou autor d’una Historia universal que s’empra com a llibre de text També féu recerca històrica de la zona, recollida en l’obra publicada Historia de Guanabacoa Retornà a Catalunya i fou destinat a Mataró, on ensenyà a l’Escola Pia de Mataró i més endavant a la de Vilanova i la Geltrú

Afiliat a la CNT 1933, durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l’exèrcit republicà Empresonat 1939-42, passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maquis llibertari rural Amb Ramon Vila Capdevila, Caracremada , Jaume Puig, Tallaventres , i altres companys, realitzà “expropiacions”, segrestaments i atemptats al Berguedà i al Solsonès El 1951 abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès