Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
‘Abd Allāh ibn Zubayr
Història
Anticalifa omeia.
Membre d’una notable família curaixita, s’oposà, amb Ḥusayn ibn ‘Alī al nomenament del califa Yazīdi mort Ḥusayn a Karbalā fou reconegut califa pels adversaris omeies d’una bona part d’Egipte, Síria i Aràbia Fou derrotat i mort pel califa legítim, ‘Abd al-Malik
Mu’awiyya I
Història
Primer califa de Damasc (661-680) i fundador de la dinastia omeia.
De la família de Mahoma, fou nomenat governador de Síria 639 per ‘Umar fins que, a la mort d’Uṯmān 656, es negà a reconèixer ' Alī ibn Abī Ṭālib i es proclamà califa a Jerusalem 661 Establí les bases del futur imperi omeia i convertí el califat en hereditari
‘Uṯmān ibn ‘Affān
Història
Tercer califa de l’islam (644-656).
Membre de la família omeia i gendre de Mahoma, fou elegit califa en contra dels partidaris d’'Alí Acusat per ‘Ā’iša de nepotisme i malversació dels botins de guerra, fou assassinat per un germà d’aquesta Durant el seu govern fou fixat el text únic de l’Alcorà
Abū-l-Ḥasan al-Muḫtār ibn Buṭlān
Metge de Bagdad, cristià, conegut a Occident per Elluchasen Elimithar.
Sostingué una llarga controvèrsia medicofilosòfica amb ‘Alī ibn Riḍwān És autor de Taqwim al-ṣiḥḥa ‘Rectificació de la salut’, publicada en versió llatina el 1531 a Estrasburg, amb el títol de Tacuinus sanitatis , obra notable perquè fou una de les primeres a exposar didàcticament en quadres sinòptics la ciència mèdica
Yazīd I
Història
Segon califa omeia (680-683), fill de Mu‘āwiyya.
Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca
Sirāǧ al-Dawlà
Història
Darrer sobirà de la taifa de Dénia i Balears.
Fill d’'Alī ibn Muǧāhid, quan aquest fou desposseït 1076 de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir
Marwān ibn ‘Abd Allāh
Història del dret
Cadi de València des del 1142.
Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tašfīn ibn ‘Alī Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva 1145 i Alacant Deposat, fou lliurat als Banū Gāniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix
Berenguer Reverter
Història
Vescomte de Barcelona (1142-58).
Fill del vescomte Reverter, a la mort d’aquest 1142 el succeí en el càrrec i es traslladà del Marroc a Catalunya el seu germà restà al Marroc i es convertí a l’islam Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn Alguns documents llatins atorgats pel vescomte són signats en àrab El succeí el seu fill Berenguer de la Guàrdia
Giovanni Battista Belzoni
Arqueologia
Arqueòleg italià.
Estigué al servei del virrei d’Egipte Muḥammad ‘Alī i, d’acord amb el cònsol anglès del Caire, es dedicà a recollir antiguitats egípcies, amb mètodes no científics i sovint molt discutibles Però aconseguí d’enviar a Europa, sobretot a la Gran Bretanya, unes colleccions molt abundoses que exerciren un paper important en la primeria de l’egiptologia
Fernandel
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic francès Fernand Contandin
.
El seu peculiar aspecte físic l’ajudà a crear un tipus de personatge còmic, d’una gran eficàcia dramàtica Actuà en els fims Regain 1936, Un carnet de bal 1937, Le petit monde de Don Camillo 1951, Ali-Baba et les 40 voleurs 1954, La loi c'est la loi 1958 i Le voyage du père 1966
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina