Resultats de la cerca

Alguns investigadors li han atribuït, bé que sembla que incorrectament, la invenció de la ullera de llarga vista 1595, que d’altres han atribuït a Hans Lippershey 1608

El 1608 reivindicà la invenció de la ullera de llarga vista, que alguns investigadors han atribuït a Zacharias Jansen 1590

Especialitzat en la construcció d’instruments òptics i fotogràfics, el 1846 fundà, a Jena, l’empresa que duu el seu nom i que ha esdevingut mundialment famosa

Autodidacte, molt ben dotat per a les ciències d’observació, féu nombrosos descobriments infusoris, bacteris, glòbuls de la sang, etc utilitzant microscopis d’una sola lent, que ell mateix construïa El 1722 acabà de publicar les seves Opera omnia , formades per les 400 comunicacions que havia enviat a la Royal Society i a l’Académie des Sciences

Treballà a l’observatori astronòmic d’Hamburg L’any 1931 construí un tipus especial de telescopi, anomenat cambra de Schmidt

Fou membre de la Royal Society de Londres i professor de matemàtiques a la Universitat d’Edimburg Inventà el telescopi de reflexió que duu el seu nom

Inventà diversos aparells òptics i fotogràfics, com el refractòmetre que duu el seu nom, destinat a mesurar índexs de refracció, i l’estereocomparador i, juntament amb Zeiss, el fotòmetre

Estudià les propietats dels cristalls, llur estructura i el comportament òptic, tèrmic, elèctric, etc Membre de l’Académie des Sciences, publicà diversos treballs sobre cristalls i minerals

Estudià els moviments vibratoris i introduí les conegudes corbes de Lissajous Inventà també un dispositiu òptic que permet l’observació d’un spot lluminós sotmès a vibracions, adaptat després per Helmholtz

Inventà la làmpada d’escletxa i investigà el sistema òptic del globus ocular El 1911 li fou concedit el premi Nobel de medicina per les tècniques de biomicroscòpia còrnia que introduí i desenvolupà