Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros
Ajuntament del Cogul
Pintura
Prehistòria
Pintures i gravats rupestres prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres, a la Roca dels Moros, a 500 m del poble del Cogul (Garrigues), a la vora esquerra del riu de Set.
També havien estat conegudes com a pintures rupestres del Cogul o de les coves de Cogul , denominació que caigué en desús És el jaciment d’ art rupestre més septentrional d’aquest grup, un dels més famosos pel fet d’haver estat dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa Descobertes el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet historiador de la població, l’arqueòleg i geògraf Ceferí Rocafort i l’enginyer i excursionista Juli Soler les donaren a conèixer molt aviat, i han estat profusament estudiades pels més famosos especialistes Lluís Marià Vidal…
Museu de la Valltorta
© Museu de la Valltorta / Generalitat Valenciana
Museu
Museu inaugurat al desembre del 1994 per la Generalitat Valenciana, al municipi de Tírig (Alt Maestrat), que vetlla per la conservació, l’estudi i la divulgació del patrimoni cultural i natural del barranc de la Valltorta, paratge on es concentren destacats valors i on es troba una extraordinària mostra d’art rupestre valencià.
En concret, a la Valltorta hom coneix 21 abrics amb mostres de pintura prehistòrica, amb representacions de figures humanes i animals de gran interès, com les escenes de caça de la cova dels Cavalls o les representacions d’homes amb arcs de les coves del Civil El museu, de nova planta, és a la partida del pla de l’Om, a 500 m del barranc Disposa de serveis tècnics laboratoris, magatzem, biblioteca, sales de treball, un àmbit d’exposicions temporals i quatre sales d’exposició permanent, on es mostren testimonis del poblament prehistòric al País Valencià, així com l’entorn cultural i ecològic…
Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Museu
Museu de Montblanc, situat a la casa Josa (segle XVII) i inaugurat el 1958.
Recentment les installacions han estat remodelades És gestionat per l’associació Museu Arxiu de Montblanc i comarca Entre les seves colleccions destaca l’arqueologia Epipaleolític, Neolític, Calcolític, bronze, ferroibèric i romà eines del camp i d’oficis boter, carreter, baster, ferrer, picapedrer, espardenyer, paperer, etc, escultura medieval, pesos i mesures segles XVIII i XIX, pintura segles XVII- XIX, armes barroques i els pots del segle XVIII de la farmàcia de Montblanc Actualment, comprèn la seu central, que coincideix amb l’antic Museu de Montblanc, inaugurat el 1958 a la casa Josa…
Aurinyacià
Prehistòria
Cultura prehistòrica del Paleolític superior que ha pres el nom del jaciment d’Aurinhac, a Comenges, Gascunya.
En principi fou considerat com una cultura unitària, dins la qual eren inclosos tots els jaciments del Paleolític superior anteriors al Solutrià Després l’Aurinyacià ha estat dividit, i se n'ha separat el Gravetià dit també Perigordià Els aurinyacians eren ja homes de tipus físic modern Cromanyó, tenien un utillatge de sílex amb instruments variats i adaptats a les diverses finalitats raspadors, burins, puntes Conegueren la pintura rupestre i l’escultura L’Aurinyacià s’estengué per la major part d’Europa i part d’Àsia Sibèria
Gravetià
Prehistòria
Fàcies cultural del començament del Paleolític superior que prengué el nom del jaciment occità de la Graveta (Guiena).
Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià
Editorial Ausa
Editorial
Editorial fundada el 1983 a Sabadell per Albert Estrada i Vilarrasa, que la dirigeix.
S'ha orientat, d’una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes Aula Orientalis —dedicada a temes de recerca orientalista— que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i Ars Praestorica sobre pintura rupestre en el món D’altra banda, l’editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana Cuca Fera , Pèl & Ploma , Revista de Catalunya , etc i en la publicació de l’obra d’artistes catalans Marès, Gimeno, Casas, Nonell, etc
Homo naledi
Antropologia física
Paleontologia
Nom que rep l’homínid fòssil reconstruït a partir de les restes fòssils localitzades en un sistema de coves a uns 40 km de Johannesburg (Sud-àfrica).
Les restes foren descobertes el 2013 i el conjunt pertanyia a uns quinze individus, la troballa més nombrosa d'un grup d’una mateixa espècie d’homínids fòssils al continent africà El nom naledi significa 'estrella' en llengua sotho, i fa referència al conjunt rupestre on es localitzà el descobriment Rising Star Presentat al setembre del 2015 per l’equip dirigit per Lee R Berger, Homo naledi era d’una mida entre mitjana i petita Tenia un volum encefàlic més similar al dels australopitecs , amb els quals comparteix també similituds pel que fa al tronc, la pelvis i l’espatlla, però la morfologia…
cova del Castillo
Prehistòria
Gran cavitat situada al puig del mateix nom a Puente Viesgo (Santander), que conté algunes de les més notables mostres d’art rupestre francocantàbric.
Descobertes el 1903, les pintures presenten fauna quaternària, mans en negatiu, figures tectiformes i puntuacions, com també nombrosos animals El vestíbul mostra una successió completa d’indústries, de l’Acheulià al Neolític L’any 2008 les pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, juntament amb tretze coves més d’Astúries, Cantàbria i el País Basc
cova de la Font Major
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la cova homònima, al terme municipal de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i hi tingué un…
home de Neandertal
© Fototeca.cat
Antropologia física
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).
Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil posteriorment classificada com a Neandertal fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200000 anys, bé que…