Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
vall de Querol
Vista aèria de la vall de Querol
© Fototeca.cat
Vall de l’Alta Cerdanya, drenada pel riu d’Aravó
(o riu de Querol
), afluent per la dreta del Segre.
S'obre al curs mitjà del riu, aigua avall de Portè, i talla la solana en direcció NW-SE La seva forma arrodonida es deu a la glacera quaternària que moria prop de Puigcerdà després de travessar durant uns 29 km els materials granítics i paleozoics dipositant a la plana les morenes terminals Als recursos tradicionals del bosc, el bestiar i els conreus prats, patates, farratge, cereals i arbres fruiters, s’hi han afegit les centrals hidroelèctriques i el comerç derivat del trànsit ferrocarril i carretera de Puigcerdà al coll de Pimorent i carretera d’Envalira La població és regressiva i es…
castell de Querol
Vista panoràmica del castell de Querol, situat damunt d'una gran roca que s'aixeca al fondal de la vall del Gaià, envoltat de l'antic poble
© Fototeca.cat
Castell
Restes de l'antic castell que presideix el poble de Querol (Alt Camp).
Del castell d'en conserven alguns sectors de mur i voltes La fortalessa fou volada per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo el 1835 després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s'hi fessin forts de nou Abans de destruir-lo en van treure una gran quantitat de mobles i objectes
serra de Querol
Cingleres de la serra de Querol, a Odèn
© Fototeca.cat
Serra
Sector meridional de la serra de Port del Comte (puig de Morreres, 2 212 m alt.), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels municipis de la Coma i la Pedra i de Guixers (Solsonès).
pic de Querol
Cim
Cim (2 500 m) de la serra que separa les valls de Ransol i Incles, dins la parròquia de Canillo (Andorra).
Al vessant oriental hi ha els petits estanys de Querol
baronia de Querol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que al final del s XIV ja apareix amb aquest nom.
Estigué des de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del s XIX