Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
llac de Constança
Llac
Llac dels Alps, entre Suïssa, Àustria i Alemanya (540 km 2
).
D’origen glacial, és tancat per les antigues morenes finals Té un sector oriental Obersee i un occidental amb dos braços Überlinger See, al nord, i Untersee, al sud Els seus immissaris són el Schussen, l’Argen i el Rin, que desguassa en un gran delta i alhora n'és l’emissari Hi ha les illes de Mainau a l’Überlinger See i Reichenau a l’Untersee Els principals centres urbans de la seva riba són Constança, Friedrichshafen i Lindau a Alemanya, Bregenz a Àustria, i Rorschach a Suïssa És travessat per importants vies de comunicació a través del ferry que uneix Friedrischshafen i Romanshorn Suïssa
Inn
Riu
Riu de l’Europa central, afluent per la dreta del Danubi, amb el qual conflueix a Passau, Alemanya (525 km).
Neix als Alps Grisons Suïssa, passa per les regions d’Engiadina i el Tirol, travessa els Alps de Baviera i drena l’Alta Baviera
colònia Sorribes
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Ripoll, situada 700 m al NW de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol.
Fou fundada al començament del s XX per l’empresa d’automòbils La Hispano Suïssa Actualment la fàbrica és ocupada en una gran part per les installacions de la Farga Casanova i en una petita part per les de FAHIALSA
línia Sigfrid
Instal·lació militar
Conjunt de fortificacions anomenades també Westwall (‘Mur de l’Oest’) que defensaven la frontera d’Alemanya amb França).
Des de Suïssa a Luxemburg, fou construïda per ordre de Hitler i per l’organització Todt primavera del 1936 — maig del 1938 Era formada per blocaus emparats per camps de mines i barreres antitancs i en total assolia uns 630 km de longitud El VII exèrcit nord-americà la prengué al començament de maig del 1945
Suàbia
Geografia històrica
Regió humana i històrica del SW d’Alemanya, situada a cavall entre Baviera i Baden-Württemberg.
Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu Schwäbische Alb La seva riquesa és l’agricultura Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia Habitada pels suabis segle I aC, els romans hi constituïren la província de…
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…
Alemanya
Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…
catedral d’Urgell
Temple principal del bisbat d’Urgell, dedicat a Santa Maria, al qual la capital del bisbat deu alhora l’origen i el nom ( villa Sedis
o Sedes Urgelli
).
Destruïda pels sarraïns, probablement l’any 793, juntament amb la ciutat romanovisigòtica Orgia o Orgellia , la primitiva església episcopal fou substituïda per una altra, bastida en temps de Carlemany , que el bisbe Sisebut consagrà, el 839, en presència del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Refeta, en estil art romànic , pel bisbe Ermengol 1010-35, fou objecte d’una nova dedicació, l’any 1040, durant el pontificat del seu successor Eribau A més de l’altar de Santa Maria, que ocupava l’absis central, en els documents coetanis són esmentats uns altres cinc altars de sant Esteve, del Sant…