Resultats de la cerca

Té uns 2 km de longitud

Centre comercial i industrial al S de l’illa Nus de comunicacions Seu episcopal

És el port principal de l’illa

És situada entre el Pacífic, a l’E, i la mar de la Xina Meridional, a l’W, i separada de Taiwan, al N, per l’estret de Luzon El N de l’illa és muntanyós, més elevat a la part central —on presenta un conjunt de muntanyes plegades, el massís central, orientades de N a S muntanya de Pulog, 2 928 m— que a la part oriental, amb la Sierra Madre Cetaceo, 1 834 m a la part occidental hi ha les muntanyes de Zambales El S és format per un conjunt de penínsules Batangas al S i Camarines al SE El clima és tropical, amb estació seca i fresca d’octubre a març el monsó hi porta pluges la resta…

L’illa, d’origen volcànic i voltada d’esculls corallins, és explotada intensament blat, tabac, canya de sucre malgrat el seu relleu accidentat Nucli industrial refineries de sucre, explotació de sal, fabricació de calçat i centre comercial i religiós exportador de copra, abacà i sucre i aeroport Centre d’ensenyament superior University of San Carlos fundada el 1595, University of Southern Philippines el 1927, Southwestern University el 1946 i University of the Visayas el 1919 Entre altres monuments, cal destacar l’edifici del Capitoli seu del govern provincial, la creu de Magallanes, el…

Amb les altres illes del voltant forma la província del mateix nom 14 896 km 2 371 782 h est 1984 La capital és Puerto Princesa L’illa, llarga i estreta, és muntanyosa i coberta de bosc, amb una estreta plana litoral Poc poblada 25 h/km 2 , té arròs, cocoters i canya de sucre Té mines de manganès

Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament

Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany